‘Althaia’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Juli Capilla, nascut l’any 1970 a la ciutat de València, és un home realment polifacètic: promotor cultural, articulista, editor i escriptor. Una persona de lletres amb una llarga i reconeguda trajectòria que l’ha portat a publicar llibres de poesia, de relats, de literatura infantil, d’assaig i novel·les.
L’any 2021 va obtindre el XLI Premi de Narrativa Curta 25 d’Abril Vila de Benissa, amb la novel·la Althaia, que acaba de publicar l’editorial de la ciutat de Barcelona Viena edicions.
La narració és una simple història d’amor entre dos adults heterosexuals, casats i amb fills amb altres persones. El relat és contat per cadascuns dels protagonistes, els quals afegixen a la trama textos de creació pròpia. Tanca la novel·la un epíleg en què el fill major d’un dels protagonistes ens deixa entreveure que el pretès punt i final no és en realitat el final d’aquella història d’amor.
Els protagonistes són dos professors de secundària amb vocació artística, l’un provinent de les arts plàstiques i l’altra de la música. Els dos tenen en comú la passió per la creació literària. Hi ha en ells, i així ens ho transmeten, una necessitat de recerca de la bellesa, una voluntat de formular preguntes i de buscar respostes en un exercici lúcid de reflexió.
En la història la mar Mediterrània i en especial el poble i la badia d’Altea i l’illa de Tabarca aporten la llum i el color d’un escenari ple d’evocacions i de sensualitat. També la Mediterrània com una mar de la cultura de grecs i llatins, a través de les figures del deu Apol·lo, la nimfa Dafne i l’heroïna grega Althaia.
En aquest relat d’amor són omnipresents els versos de dos dels grans clàssics de la nostra poesia: Ausiàs March i Vicent Andrés Estellés, els seus poemes impregnen i influencien la rica prosa de Juli Capilla. També trobem referències a Gabriel Miró, a José Martínez Ruiz, Azorín, i fins i tot a Joan Salvat-Papasseit.
En l’altra banda de la passió hi ha la família i el compromís personal que obliga a retallar la llibertat que exigix l’amor. I al bell mig d’una relació espontània, sincera, honesta, trobem l’homenatge que Juli Capilla fa a un bon grapat de poetes i narradors de les comarques de la Safor i les Marines, Antoni Prats, Jaume Pérez Montaner, Rafa Gomar i, d’una manera molt especial, el desaparegut Joan M. Monjo, que acaba convertit en el personatge secundari per excel·lència de la novel·la, amic i còmplice dels protagonistes.
Una novel·la amb una prosa bellíssima, amb tints de tragèdia que ens retorna la fe en l’amor.
