‘Llibre dels somnis’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
L’editorial lleidatana Pagès editors ha publicat durant el primer trimestre del 2022, dins de la col·lecció Biblioteca de la Suda, l’obra guardonada amb el XXIII Premi de Poesia Maria Mercè Marçal 2021, Llibre dels somnis, de Josep Ballester.
Poeta, traductor i assagista, l’alzireny Josep Ballester és un autor amb una llarga i extensa obra i amb premis de reconegut prestigi, com ara el Ciutat de Palma, el Vicent Andrés Estellés, l’Ausiàs March i l’Ibn Hafadja, que l’han convertit en un dels poetes valencians capdavanters de la seua generació, la dels huitanta. Un poeta imprescindible en qualsevol antologia.
Llibre dels somnis ve acompanyat d’un pròleg de la poeta d’Oliva Àngels Gregori, que des del principi es declara lectora de Ballester alhora que ens assegura que el nostre poeta «amb els anys ha anat construint una cartografia personal, inequívocament reconeixible, i amb la voluntat de fer-la universal». I d’un epíleg del poeta barceloní Eduard Sanahuja, que ens confirma que «Ballester es val de la literatura […] i particularment de la poesia per crear un relat poètic».
Josep Ballester dividix Llibre dels somnis en dos apartats, Els passos perduts, amb huit poemes tots de vers lliure, exceptuant-ne un en prosa, i Els vasos comunicants, amb nou poemes (que ens oferix en diversos capítols o apartats). Així com un primer poema que fa de pòrtic, Partícula de sal, en el qual trobem l’anunci dels components de l’artefacte poètic que tenim entre mans: «Aquest llibre on ha estat anotat / des dels orígens dels annals de la història / cada somni / per minúscul que siga /… / és el nostre bagatge, ben minso, /…/ La partícula de sal que escup embravit l’oceà».
En Llibre dels somnis Ballester ens brinda uns poemes que, sense perdre la intensitat lírica que el seu talent i bon ofici fa fluir amb naturalitat, ens oferixen també un seguit de relats sobre alguns somniadors, escriptors, músics, artistes… com ara Hieronymus Bosch, Kiki de Montparnasse, l’Alícia de Lewis Carroll, Akira Kurosawa…, amb tota l’èpica de les seues obsessions i el seu drama personal. La mirada de Ballester naix del coneixement i de l’evocació i la recreació per a suggerir itineraris al lector. Els poemes estan plens d’invitacions per acostar-se a universos allunyats de la nostra relativa zona de confort, una bateria de propostes per a descobrir les diverses interpretacions que una mateixa imatge ens pot donar.
En Llibre dels somnis hi ha moments per a la reflexió filosòfica sobre els somnis, jugant amb la vella idea que diu que un somni conté un altre somni que és dins d’un tercer somni, com una matrioska o una història interminable. També té moments de reinterpretació personal del món d’un geni, «tots som genis metre dormim». Ballester és l’home que somnia i que apunta metòdicament els seus somnis en aquest llibre. I fins i tot té temps i ganes per a la denúncia, com en el magnífic i necessari poema Prop d’Atapuerca, que algú hauria de convertir en cançó.
