Enquestes polítiques fantasmals

JORDI LLEYDA.

Spain (CIS), l’Ajuntament de Barcelona i el CEO-Catalunya, acostumen a fer enquestes invàlides, fantasmals. Fetes, a més, sense una mostra científicament apta per a poder-les prendre seriosament. Sense perdre de vista que ni Alemanya, ni Anglaterra, ni Scotland, ni Àustria, ni Suècia, ni Dinamarca, ni Noruega, ni Finlàndia, ni Eslovènia, ni Croàcia, ni Estònia, ni Letònia, ni Lituània, ni Islàndia no tenen cap equivalent al CIS espanyol, proper al socialisme.

Amb un director –José Félix Tezanos, de setanta-cinc anys- que no coneix jubilació quan toca i membre del PSOE des del 1973. Adscrit al corrent d’Alfonso Guerra, per a més senyes. Quan li pica la mosca, fa enquestes generals. Quan no li pica, les fa del País Basc o de Catalunya.

El CIS va ser creat el 1963, amb el nom d’Instituto de la Opinión Pública. Va viure, doncs, dotze anys abans de la mort al llit del dictador Franco. En lloc de fer desaparèixer un centre amb aquestes arrels, el 1977 li apliquen una operació estètica tot rebatejant-lo amb el nom de CIS. El que tocaria, però, és la seva desaparició per poder quedar homologats amb Europa. Cap departament en el nostre entorn civilitzat fa enquestes electorals i, encara menys, encarregades per una institució totalment mediatitzada per un partit.

Els grans diaris europeus, com a molt, encarreguen una enquesta científica, correcta, al voltant de sis mesos abans de la data d’eleccions. Els altres diaris no se’n fan ressò. Això inclou, fins i tot, els digitals. Ben bé el contrari que fan els mitjans –del tipus que sigui- espanyols.