Pablo Casado, presumpte delinqüent

Llegia al Nacional.cat el següent: El líder del Partit Popular, Pablo Casado, s’ha inventat aquest divendres que a Catalunya “hi ha professors amb instruccions de no deixar anar al lavabo a nens perquè parlen en castellà”. A més, ha afegit que “als fills de policies nacionals i guàrdies civils se’ls assenyala a classe i es diu que no poden estar integrats” o que hi ha nens a qui s’ha castigat “posant pedres a la motxilla” per haver parlat en castellà al patit de l’escola. “Es pot tolerar que es demani apedregar i aïllar a classe a un nen de cinc anys?”, ha dit sobre el suposat assetjament que ha rebut el fill de la família de Canet de Mar que ha reclamat el 25% de les assignatures en castellà.”

Naturalment si això fos cert, tots el professorat que està fent això estaria cometent un delicte, Això que Pablo Casado atribueix a uns professors està en el codi penal.

Naturalment també, és fàcil demostrar que és fals i Pablo Casado sap que és fals. Tot i això ho diu.

Per altra banda, l’article 205 del codi penal diu que “Calumnia la imputació d’un delicte feta amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu cap a la veritat.” Es tracta de calumnia i no injúria perquè els fets atribuïts al professorat són delicte.

Així mateix, si la calúmnia es divulga i difon, ja sigui per mitjans d’impremta, radiodifusió, xarxes socials, etc. és calumnia amb publicitat. En aquest cas l’autor pot pagar-ho amb penes de presó de 6 mesos a 2 anys o amb multa de 12 a 24 mesos amb la quota que correspongui.

Entenc que alguns dels afectats haurien d’interposar la corresponent querella contra Pablo Casado.

Segurament si ens entretenim a mirar l’hemeroteca trobarem més manifestacions d’aquest parlamentari de la ultradreta, com també de Carlos Carrizosa, Inés Arrimadas i els seus que són pur calumnia, no injúria.

Crec que ha arribat el moment que els que en saben, jo no sabria per on començar, tallin d’arrel això i vagin als tribunals. El que ha dit Pablo Casado no es pot admetre.

Ahir llegia un article titulat “Acoso y derribo de la ultraderecha: la enseñanza de la República de Weimar a The Conversation”, que us recomano. Explica com el nacional socialisme va arribar al poder sense impugnar la constitució. M’ha sembla especialment interessant com els nacional socialistes van fer un aprofitament sistemàtic de tot esdeveniment històric crític per responsabilitzar de les seues conseqüències al govern de torn.

Això és exactament el que està fent el Partit Popular i Pablo Casado. El Partit Popular sistemàticament pràctica aquesta política, presumptament delictiva, fent servir el seu odi natural a allò català per enderrocar el govern espanyol i arribar al poder.

Potser que els que poden posin fre a aquesta bogeria, contra Catalunya, però també contra el que queda de la democràcia espanyola.

Clar que la cosa és complicada. El TSJC creu que en retirar l’acreditació de premsa al Palau de la Generalitat a una persona que li diu a la portaveu del Govern: “Vostè s’imagina ara que li digués que el que m’agradaria seria que me la xupés? O que me la xupés un menor?”, hi ha un risc de vulneració de drets fonamentals.