‘Cosmopolites amb arrels’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Onada Edicions, en el número 78 de la seua col·lecció Narratives, ha publicat un llibre de literatura de viatges, Cosmopolites amb arrels (2021), signat pels borrianencs Joan Garí i Ramon Usó.
Es tracta d’una col·lecció de reportatges d’autor sobre diversos països i ciutats d’arreu del món. Quan dic d’autor vull dir quan el periodisme deixa de ser objectiu (si és que alguna vegada ho arriba a ser) per a ser subjectiu.
Una col·lecció de reportatges que en el seu moment aparegueren en revistes i periòdics de València, Barcelona, Madrid i Borriana, acompanyats per les fotografies de Ramon Usó amb qui Joan Gari ja havia treballat en els llibres La memòria del sabor (2015) i El rebost perfecte (2018).
L’editor ha dividit en dues part el volum, en la primera apareixen els textos de Joan Garí, i en la segona, amb un altre tipus de paper, una bona col·lecció de fotografies a tot color de Ramon Usó. Fotografies on el paisatge conviu amb el retrat dels personatges que l’habiten. La mirada d’Usó capta d’una manera incisiva la història que s’oculta sota un somriure, suggerint més que reafirmant allò que el lector espectador intuïx.
Trobe que Joan Garí i Ramon Usó feien un bon tàndem que per desgràcia no es repetirà.
El títol del llibre, Cosmopolites amb arrels, podria referir-se als seus autors, i ho fa en part, però tinc la sensació que ells només són uns aventurers que busquen les arrels d’on naix el cosmopolitisme.
Soc de l’opinió que el cosmopolitisme és un viatge que, com qualsevol altre viatge, ha de tindre un punt de partida i fins i tot una raó, un fet, un desig que el provoque. Els nostres personatges partixen del País Valencià i la seua mirada, com molt bé ens diuen en la portada, és una mirada valenciana al món i per tant emmarcada en la cultura occidental.
Joan Garí té una prosa personal, rica i amena. Construïx un discurs coherent amb valentia i ens dona opinions ben fonamentades. Domina l’ofici d’aconseguir l’adjectiu adient. Controla el to, de vegades se’ns mostra sarcàstic i irònic, altres contundent, perquè hi ha certes coses de les quals no es pot ni vol fer broma. Combina la informació adquirida amb la impressió personal. Pren el pols amb seguretat al passat i al present. Juga amb intel·ligència amb el llenguatge. Evoca espais i els compara amb imaginació, suggerint punts de contacte aparentment impossibles.
Garí ha estat un gran lector de diaris, en diverses ocasions li he sentit dir que la millor literatura del segle xx es va publicar en diaris. Ell ha tingut sempre la voluntat, i ho ha aconseguit, de formar part d’una tradició d’articulistes, d’autors de reportatges, en la qual destaquen noms com els de Josep Pla, Eugeni Xammar, Joan Fuster, Joan Francesc Mira, Josep Maria de Sagarra o Joan Crexells.
En aquesta col·lecció de reportatges trobem una defensa de valors com ara la tolerància, l’obertura de mires, els drets humans i, sobretot, la llibertat de l’individu i dels pobles davant de qualsevol mena de tirania. I una denúncia del fanatisme, la intolerància i l’autoritarisme que han convertit espais bellíssims en immensos escorxadors.
