Estruços a Ensenyament

Aquesta setmana ha estat la de la polèmica del poc ús del català a l’escola. A Catalunya, per no ser menys que el nostre veí espanyol, fa anys que vam decidir que per fer igual a tothom el que calia era enrasar per sota. La cosa és fàcil. Sí tenim un grup d’alumnes procedents d’entorns desafavorits i els costa estudiar alguna cosa i aleshores no aproven, la solució és fàcil. Adoptem una doble mesura que obviarà el problema. Per una banda admetem que els alumnes passin de curs amb matèries suspeses, total, per a què les volen? Per altra, suprimim del currículum les coses difícils. El resultat és fantàstic, en comptes de tenir uns amb coneixements i altres no, ara els tenim a tots sense saber gaire de res. Això deu ser un model inclusió o alguna altra cosa de notable interès pedagògic. Són els fonaments d’un gran país.

Amb el català la cosa tampoc ha anat molt més enllà. Ja fa bastants anys, crec que era el 2005, que amb un company, a la Facultat de Química, vam comentar que cada vegada més a l’ascensor se sentia més espanyol entre alumnes i entre algun professorat. En pocs anys havíem perdut molts alumnes que parlaven català entre ells. En els darrers anys, jo que feia les classes sempre en català i em relacionava català, escoltava com la gran majoria d’estudiants parlava amb mi català i entre ells en espanyol i que els de parla inequívocament catalana canviaven a l’espanyol quan estaven en grup. També, cada vegada més, em lliuraven treballs en espanyol.

Quan els joves arriben a la universitat, en el meu cas era a final de carrera, han fet molts anys d’escola i institut. Si aquesta era la meva observació, volia dir que als cursos anteriors, l’espanyol dominava clarament, era la llengua d’ús habitual.

Fa pocs anys va aparèixer una notícia. Els aspirants a Mestre, tenien una nota de català a la selectivitat molt baixa. No recordo si suspesa i tot. La polèmica va ser que calia exigir un sis per als que es dediquessin a aquesta professió. No recordo el final, però tant és una gran majoria d’aspirants a mestre no dominaven el català.

Fa molts anys que sabem que això passa i que la Generalitat prefereix donar dades sobre gent que saps parlar i escriure, sobre immersió i altres meravelles, però fugint de l’amarga realitat. El jovent sap parlar el català i llegeix bé, encara que es deficient en escriptura. Tanmateix, no parlen català, cada vegada menys. A més, serveix per a ben poc gràcies a una política de no fer-hi res. Televisió de Catalunya també s’ha deixat anar massa. Massa vegades recorre a gent de parla espanyola menystenint la nostra llengua.

Si no fos dramàtic perquè demostra que com un colònia sotmesa, faria riure que ens escandalitzem per la imposició d’un 25% d’espanyol en el currículum, quan estic absolutament convençut que el seu ús és molt superior. Tant de bo no sobrepassés el 25%. Amb allò d’adaptar-se a l’entorn tenim una escola en espanyol perquè és l’única manera d’integrar la diversitat sense mitjans ni autèntica voluntat política.

Fa molts anys que sabem que el model d’immersió ha fracassat a Catalunya. Ha fracassat quan a crear un país integrat en català. No ho ha fet quant a què la gran majoria de nois i noies escolaritzats acaben el seu aprenentatge sabent bastant bé el català, “llengua de classe”, però no llengua d’ús.

Tot això ho saben perfectament els nostres responsables polítics, però ves a saber per què, ara el Consell Superior d’Avaluació de Catalunya, fent la seva feina, ho ha fet públic i ha tingut ressó. Fa anys hi havia dades de per on anaven les coses.

Ara a córrer tots, dissenyaran uns magnífics plans, però si no van al moll de l’os no serviran per a res.

Segurament estam davant d’una situació en la que molt professorat ja té el català com a segona llengua, no és llengua d’ús, pensa en espanyol. Tot i que faci la seva feina bé, sabent que ha d’expressar-se en català a l’aula (i al patí), a vegades les coses no van així. No dic res dels que ja no tenen el sentiment que no respectar les nomes lingüístiques no és fer bé la feina.

Segurament hi ha illes on la llengua vehicular i l’ús social és respecta més. Em refereixo a la concertada, però és clar, ens l’hem de carregar.

En el seu dia, fa ja molt, ja ho vaig fer, però si ara hagués de triar escola per als fills, no ho dubtaria, concertada amb respecte al català.

La Plataforma per la llengua té molta feina i nosaltres hem de col·laborar-hi.