En record del tites tites

10 / novembre / 2021

ENRIC I. CANELA | @enriccanela

El 19 de novembre de 2020, ara fa gairebé un any, s’acabava de votar la Llei Celaá amb els vots favorables de PSOE, Podem, ERC, PNB, Més País i Compromís. Figura que la llei s’havia pactat amb ERC en un punt clau: L’esmena acordada entre el PSOE, Podem i ERC elimina la referència del castellà com a llengua vehicular a l’educació. Defensava ERC que amb això es blindava la immersió lingüística. Recordo un conseller d’ERC que deia que ja no caldria fer les hores en castellà que dictaminaven els jutges.
La ministra Celaá va dir aleshores als ultres espanyolistes que bramaven pel blindatge del català: “Lamentablement, el PP, Vox i Cs s’han autoexclòs. No hi ha cap eliminació del castellà, està garantit”.
Deia el diputat Sergi Miquel de Junts: “Els tranquil·litzo, senyors de la dreta: la immersió no es blinda perquè la llei diu ‘administracions educatives’ i no parla de comunitats, així que decidirà el Ministeri d’Educació”.
La llei que es va aprovar diu que “les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials” i les sentències del TSJC d’aquest mateix any han ratificat que de blindar el català, res de res. Malgrat la llei Celaá, hem anat endarrere i estem pitjor que fa un any.
Va ser una brillant negociació.
Una de les virtuts de l’administració espanyola és que porta segles fent lleis i té grans especialistes que les saben redactar. Un dels grans problemes dels catalans és que no en sabem. Pitjor si anem als que fan esmenes i no es llegeixen els preàmbuls de les lleis. Els preàmbuls sempre indiquen el que pretén el legislador. He sentit dir a il·lustres polítics catalans que el que diu el preàmbul no té valor normatiu, cert, però si permet interpretar el sentit dels articles següents quan hi ha conflicte o ambigüitat. Una vegada més, amb aquesta llei, com amb el traspàs del trens de Joan Saura, s’ha fet el ridícul. Fer el ridícul no és bo, però el que és fatal és, per inútils, donar suport a una llei que permet carregar-se la immersió lingüística. Senzillament, s’havia d’haver dit “No” sense garanties certes.
Ha passat un any, es tracta de donar suport als Pressupostos Generals de l’Estat. De moment es tractava només de presentar una esmena a la totalitat. La fracció PDeCAT dona suport gratis. Felicitats, sou genials! Junts presenta l’esmena a la totalitat perquè, de moment, no hi ha garanties de res. Junts, per votar sí al pressupost, demana el traspàs de Rodalia, el manteniment del fons COVID, la gestió dels fons europeus per part de la Generalitat, l’establiment de mecanismes per garantir el compliment de les inversions, la incorporació del català a la llei de l’audiovisual. Evidentment, molt més ambiciós que ERC. Em sembla que no els han contestat.
ERC no esmena perquè figura que ells i el PSOE han acordat que la futura llei audiovisual estatal inclourà quota per a les llengües cooficials de l’Estat. El percentatge no s’ha tancat però el cap d’ERC a Madrid ha dit que “Hi haurà quota i la fixarem nosaltres”.
No tinc cap dubte que alguna cosa inclourà la llei, però tampoc en tinc cap respecte a què el que incloguin no servirà per a res. Serà com l’esmena de la llei Celaà.
També han pactat la transferència immediata de 18 milions d’euros en concepte de les beques que l’Estat devia a Catalunya. Això sí que crec que ho aconseguiran.
El que encara m’ha empipat més és llegir que el PNB no esmena perquè ha pactat el traspàs efectiu de la competència en la gestió íntegra de l’ingrés mínim vital (IMV) al govern basc, i que la transferència es produirà en les properes setmanes, quan ERC, per boca de Gabriel Rufián, diu que han acordat continuar treballant per al traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital.
Cal que afegeixi que fa un any, el vicepresident de la Generalitat i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, va assegurar el sí d’ERC als Pressupostos 2021, després de l’acord de què la gestió de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i el repartiment de els fons europeus es faria per la Generalitat.
Ja ho veieu. Segurament d’aquí un any seguiran treballant per al traspàs de IMV. Els fons Next Generation per la Generalitat? Potser en gestionarà més la Conferència Episcopal que la Generalitat.
L’acord per no presentar l’esmena a la totalitat diu coses que s’hauran de complir abans de l’aprovació del pressupost. Què passarà?
Recordeu Jordi Pujol dient: “Creuen que ens apuntarem a la menjadora i anirem com a conillets quan diuen tites tites’. A alguns no els agradarà el record, fins i tot els molestarà que citi al President, però a mi sí m’agrada fer-ho. Ve al cas.
Jo crec que poques coses i que serà l’enèsima aixecada de camisa.