‘Rondalles i altres veritats’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
La poeta d’Alzira (Ribera Alta) Laia Fontana i Bria ens oferix un nou títol que al lector despistat el pot dur a una certa confusió de gèneres, Rondalles i altres veritats (Bromera, 2020), i alguna cosa, com una pàtina, en resta en aquesta nova col·lecció de poemes. Trobem en l’autora una mena de necessitat que sura entre línies de narrar un monòleg sobre diverses qüestions que l’ocupen o la preocupen, sobre algunes textures de l’arbre genealògic, sobre els arbres, sobre el paisatge, vull dir sobre aquells detalls que només una mirada atenta capta i enregistra; sobre la humanitat, la solidaritat que ens fa persones, el desarrelament, la fugida de la fam o la persecució; sobre converses amb l’art i la literatura.
La poesia és recerca de la bellesa i afegiria, si se’m permet, que és també, encara que siga a través de la impostura, de la fal·làcia, una cursa per atrapar la veritat sempre fugissera. Però la veritat no és única, és plural i d’això Laia Fontana n’és conscient. Els seus poemes se’ns apareixen de vegades, com en l’apartat Sobre genealogies, dividits en diverses escenes i personatges, en altres fragmentats per tal de subratllar aspectes diferents de la veritat gran o menuda de la qual ens parla en eixe moment.
Laia Fontana i Bria es troba a gust amb el vers lliure i fent un acostament a diversos gèneres, fins i tot a les arts plàstiques. Encara que ho aparente, el seu no és un monòleg, sinó un diàleg actiu amb altres poetes, amb autors de cançons, amb la tradició i la modernitat, arribant a la postmodernitat. Un diàleg fructífer, enriquidor, gens ni mica laberíntic.
M’agrada el joc d’endevinalles que ens proposa en un moment determinat, el suc que li trau en Analogia a la cançó tradicional Deu pometes té el pomer; el mostrari d’idees que ens apunta amb les reflexions sobre la imperfecció. La delicadesa extrema de Gotes de setembre. La història d’amor entre dues escultures; l’aparició sense cita prèvia de la mort en el poema La cosidora, tan real, tan dur, tan líric.
Amb Rondalles i altres veritats, la jove doctora en biologia i poeta Laia Fontana i Bria va obtindre el Premi de Poesia València Nova que atorga la Institució Alfons El Magnànim. Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació de la Diputació Provincial de València.
Laia ja havíem tingut l’oportunitat de llegir-la l’any 2014 quan l’editorial Germania li va publicar Camins recorreguts. I d’ella és pot dir que és una autora constant, amb diversos premis literaris i col·laboracions diverses. Una poeta treballadora, enamorada de la paraula, de la poesia, de la vida.
