Free Puigdemont i potser alguna cosa més
La detenció del president Puigdemont ha suposat veure per arreu del territori, altre cop, gent mobilitzada en protesta per la repressió que segueix aplicant el govern d’Espanya a l’independentisme. Ha suposat, a més, tornar a convertir Catalunya en el focus mediàtic internacional.
La resposta del govern català ha estat, simplement, fer discursos que ben bé podrian servir per parlar de la crisi del sistema pedagògic occidental o com de la crisi de la nostra ramaderia. Quatre esgarips destinats a parlar de la injustícia a la qual ens sotmet la condició d’espanyols i “exigir” -pels microfons i poca cosa més- la llibertat del president Puigdemont i dels represaliats. I corrents, cap a Sardenya, a fer la foto de rigor.
Mentre, han començat a sortir veus preocupades des del mateix independentisme pel devenir de la Taula de diàleg, tot advertint que perilla i que cal protegir-la. O a instar a treballar de forma “franca i clara” en favor d’aquesta taula.
És l’independentisme què, sense encomanar-se a ningú, ha pres la via unilateral de l’acatar per realisme i que vol fer extensiva a tothom, vulgui o no vulgui. Això ens fa pensar, ara que ostenta la presidència del país, que aquesta serà una legislatura narcotitzant. Que passi el que passi, el nostre govern no plantejarà cap pols a l’Estat i que més enllà de la gestualitat i fer el posturetes no està diposat a emprendre cap iniciativa més.
Aquesta detenció, on Espanya torna a fer el ridícul, no servirà de revulsiu de res al sobiranisme. Ans el contrari: ens recordarà que tot i ser molts els que volem la independència, l’independentisme de tota la vida està disposat a ajornar-la sense data i sense donar masses més explicacions a la concurrència.
Aquesta legislatura està destinada a voler treure punta d’una taula de diàleg que abans de començar-la, tothom sap que està condemnada al fracàs. Però res d’aprofitar cap escletxa, per més que n’hi hagi, ni de voler reptar el govern espanyol altre cop i amb l’objectiu d’assolir la llibertat de Catalunya. Això que Puigdemont ens obre unes quantes portes per tornar-ho a fer i amb molta força!
