‘Multitud subalterna’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
El grup Jamaleònics acaba d’editar el seu primer disc, Multitud subalterna, després que en gener del 2019 apareguera un EP amb el mateix nom del grup. Jamaleònics, que té un potent i alegre directe, està format per huit músics de les comarques de Camp de Morvedre i l’Horta Nord. Una banda un tant atípica amb quatre saxos: tenor, baríton, alt i soprano; teclat, guitarra, baix, sintetitzador i bateria, que la dota d’un so amb una gran personalitat.
La «J» inicial que transforma la paraula Camaleònics, un nom que de per si els definiria molt bé, prové de jazz, un estil on donaren els seus primers passos sota el nom de Jazztem, encara que el guitarra també va formar part del grup de rock Acic cookies. Del jazz els resta la capacitat per a la improvisació i la fusió amb altres gèneres, en especial de les músiques afroamericanes, com ara el funk (el funk és l’evolució que en els anys setanta del segle passat de tingueren alguns elements del soul i del jazz), el reggae, el ska, el rock, les músiques balcàniques i fins i tot el cant d’estil valencià.
Multitud subalterna ha estat enregistrat als estudis Elefante amb Jorge Bernabé i a l’estudi de Michu Krugiel i Stefan Db a València i masteritzat per Enrique Soriano a l’estudi Crossfade.
Huit cançons que van del funk al hard rock, el reggae i el ska, i a la fusió de tots ells amb la música balcànica. Trobem temes instrumentals, cançons cantades en valencià i altres en castellà.
Des del meu humil punt de vista, considere que en la majoria d’ocasions la veu, és un instrument més al servei de la música, fins i tot per damunt del contingut que puga tindre la lletra.
Jamaleònics mostra una gran passió pels diversos ritmes interpretats, aquest que escriu té la sensació que els músics els creen, se’n deixen atrapar i aparentment portar, fins que decidixen trencar-los per abaixar la intensitat o per a canviar, amb uns pocs compassos, a un ritme provinent d’un altre gènere.
Multitud subalterna és un disc que no deixa indiferent, que obliga a reposicionar-se davant d’un nou tema. M’han agradat especialment temes com ara Cap de plàstic o Azúcar Glass.
Del disc s’ha fet una presentació per al públic al Puig de Santamaria, escenari on s’ha gravat el videoclip del tema que el tanca, No pare. Una revisió d’una cançó tradicional valenciana a la qual li donen noves sonoritats alhora que li fan una lectura diferent més d’acords amb els nous temps.
No pare és el tema més mestís, més llarg i més intens d’aquest primer treball discogràfic de Jamaleònics, on els components del grup es mostren més creatius, més acoblats, una cançó que ha comptat amb la col·laboració especial del cantaor Pep Gimeno Botifarra i del Cor Almudàfer, que afegixen un plus a tot el conjunt.
