Més inútils que ahir, però menys que demà

Ja vaig parlar l’altre setmana de la taula de diàleg. Deia: Avorteu la taula de diàleg. Era per evitar que sortís una cosa esgarrada.

Com era d’esperar, tampoc creia arribar a tan distingit públic, no em van fer cas i la taula va iniciar-se, però més esgarrada del que jo esperava d’antuvi.

Deixant de banda la prevista inutilitat per al cantó català de la taula, no acabo d’entendre la sotilesa de la seva gestació.
Si no em descompto, aquesta és la segona reunió d’una taula de diàleg amb el president Sánchez i un president català. La primera va ser amb el president Torra i no va tenir continuïtat. Direm que per la pandèmia o per les discrepàncies, però va morir.

En algun moment que jo ara no recordo i no buscaré, ERC va pactar amb el PSOE continuar amb la taula de diàleg per donar suport al govern espanyol. Amb la taula s’hauria solucionar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, amb l’amnistia i l’autodeterminació. Això ens deia ERC, el PSOE no deia res.

Els temes més o menys els mateixos que amb la taula Torra. Segons diuen les fonts d’ERC, i el president Aragonés, es tracta d’una taula entre governs, espanyol i català. Una diferència substancial entre ambdues taules ja que la taula Torra comptava amb persones externes als governs.

Junts havia acceptat, en el pacte de govern català, una taula de diàleg per dos anys. Segons diu ERC entre governs, segons Junts no és així.

Dues preguntes:
1.- És cert que en el pacte inicial entre ERC i el PSOE s’explicitava una taula entre governs?

2.- És cert que Junts estava d’acord, quan va pactar formar govern amb ERC, amb que la taula fos entre governs.

Una llàstima que els pactes, la lletra petita inclosa, no s’escriguin i signin, i, en no fer-ho, romanguin en el terreny de les ambigüitats. Una pensaran que Junts no compleix, altres que ERC s’ha baixat el pantalons davant les imposicions del PSOE en veure la possible composició de la taula amb indultats i altre gent de mal record per a ells.

Sigui el que sigui, si realment ERC i PSOE van pactar que fos entre governs, negant la participació dels motors de l’independentisme, gran reculada respecte al que s’havia fet dos anys abans.

En tot cas, la foto final d’una taula amb ERC i el PSOE no mostra més que un pacte entre uns pocs que no representa gairebé res respecte al gruix de l’independentisme.

Les propostes que portava escrites Pedro Sánchez són un munt de bones intencions, que ens les han promès 423.000 vegades i que no han complert mai. D’aquell simulacre de taula havia d’haver sortit un acord, per donar credibilitat a la cosa, i estar-se executant ja.

A hores d’ara l’únic que té continuïtat i no s’atura és la repressió. El sistema judicial, per lliure, segueix el seu camí redemptor intentant extingir l’independentisme i reeducar la societat catalana.

Poden fer tantes reunions com vulguin, amb taules rectangulars o rodones, però mentre no participi el gruix de l’independentisme, sense exclusions ni vets i es parli de política, no farem res.

Mentrestant, per fer-nos creure que pensen en nosaltres de forma positiva, que vagin fent coses de la llista. Per ser decents no calen taules.