La Bastilla de Pedro Sánchez

Hi ha senyals clares, diria que evidències, sobre la poca dedicació que el govern espanyol dedicarà a solucionar el que habitualment designen o designem com a “procés”.

No fa falta ser un expert sociòleg o politòleg per veure que la societat catalana no té ara el “procés” com a tema central en la seva vida i, possiblement, en els propers mesos ho serà menys.

Conec poques coses en els comportaments humans que no tinguin moviments amb màxims i mínim. El sentiment independentista pot tenir un comportament de màxims i mínims amb tendència mitjana a l’alça. M’està bé. De totes formes jo separaria de forma nítida el sentiment independentista de la mobilització per aconseguir aquesta independència. Aquests segon aspecte diria que té unes oscil·lacions més llargues. Va assolir un màxim fa 4 anys i va de baixa. No sé quan arribarem al mínim i en quin moment tornarà a créixer.

El creixement dels anys previs al 2017 va ser llarg i sostingut. Tot i que en primera instància el partits polítics estaven molt tebis, els moviments socials els van empènyer i hi vans seguir. En un primer moment l’Estat central no s’ho prenia gaire seriosament i hi havia un cert deixar fer.

A partir de finals d’octubre de 2017 les coses ja són ben diferents. Els independentistes, una gran part, tenen el convenciment que no hi ha gruix i que els responsables polítics catalans ja no hi són, el sistema està escapçat sense substitució efectiva.

Diria que hi ha la creença, certa o no, que cap posició d’enfrontament que vagi més enllà de la dialèctica podrà resistir una reacció, probablement poc democràtica, dels poders de l’Estat. Fins i tot una acció tèbia del govern espanyol seria superada per la dictadura jurídico-policial.

L’alternativa, el diàleg, sembla impossible amb qui no vol dialogar. Tothom que té un arrelat sentiment independentista es pregunta: quines accions de força es poden desenvolupar per obligar al govern espanyol a seure a dialogar sobre el “procés”?

Jo no sé si l’independentisme amb responsabilitats polítiques sap quin és el camí. De moment no el veig. La tradicional desunió i guerra caïnita entre independentistes no ajuda gens. Lluny està Espanya de la tradició democràtica del Regne Unit, però més lluny està l’independentisme català de l’independentisme escocès. Em sembla més complicat un acord sincer entre independentistes catalans que seure a dialogar el govern espanyol.

Estic segur que Pedro Sánchez i els seus assessors tenen igual o més clar que jo tot això i també que l’únic mecanisme pel que li poden fer mal és en les votacions al Congrés. No en veig un altre. A mi em sembla que per al president espanyol és diàfan que per aquesta banda no li faran res. Ho veurem ben aviat.

Al president espanyol li hauria d’amoïnar molt més la mobilització que engegarà VOX contra la tarifa elèctrica. Una vegada domesticats els de Unidas Podemos, que per molt que diguin estan dins del sistema, el camí està lliure per a què l’altre extrem de l’arc parlamentari iniciï una campanya per fer caure el govern.

El govern espanyol pot explicar moltes coses, però li costarà mostrar per què el cost de l’electricitat a Espanya és tan alt. Les explicacions són de difícil comprensió, especialment quan s’està poc predisposat a entendre-ho.

Poden explicar-nos tots els costos del CO2, etc., però no resulta entenedor que al juliol l’electricitat es pagués a Espanya a 0,25 euros/kwh i als Països Baixos a 0,12 euros/kwh. El cost de l’electricitat més la xarxa era de 0,18 i 0,11 euros/kwh, respectivament, mentre que els impostos eren de 7 i 1 cèntim, respectivament. Tampoc ningú no es creurà que no podem fixar preus com tenen altres estats.

Qualsevol inútil polític té tots els arguments per fer una campanya per destruir el govern espanyol. La millor eina que té l’oposició és aquesta i l’aprofitarà VOX perquè el PP i les elèctriques són família.

En aquestes circumstàncies Pedro Sánchez, a banda de a la seva cuina interna per consolidar-se dins del PSOE i esborrar els que destaquin, s’haurà d’abocar als problemes socials. Les revolucions venen per aquestes coses. Si la revolució no la fa Pedro Sánchez, la farà VOX amb la gent. Ja se sap que va passar amb la Bastilla.