AUTOPIS…QUÈ?

30 / agost / 2021

ANTONI BIARNÉS | @antoni_biarnes

Dimarts caduquen les concessions de diverses autopistes catalanes (l’AP7 de Vila-seca a la Jonquera, l’AP2 entre Vendrell i Saragossa, la C33 entre Barcelona i Granollers i la C32 al Maresme), les quals passaran a ser “gratuïtes”. Això m’ha portat a la memòria una vivència de les meves vacances, de fa un parell de setmanes. Resulta que circulava per l’autopista AP-66, que va d’Oviedo a Lleó, i en aquestes -cap a mig camí- que arribem al peatge. Tot i que hi havia set o vuit cabines de pagament, s’havia format una certa cua i una vintena de vehicles estaven esperant el seu torn per passar per caixa. Per això em va sorpendre i alegrar veure un carril reservat al pagament amb via-T… buit. Bé, de fet, abans que jo no hi entrés, un altre cotxe va enfilar amb dubtes aquest carril, per acabar reculant quan va comprovar que només servia si tenies tarjeta viaT.
Pensant una mica sobre què estaba passant, se’m va fer la llum: els automobilistes no tenien tarjeta viaT, i qui sap si alguns fins i tot ignoraven què era o com funcionava. Com podia ser? Molt senzill: per moure’s per les autovies d’Astúries, Cantàbria i molts territoris del nord de la Península, no feia cap falta. Vaig recordar que, un cop sortit de Catalunya, la majoria d’autovies que havia utilitzat eren gratuïtes.
En conclusió, que ara s’alliberin les autopistes catalanes és una qüestió de justícia: o tots ‘moros’ o tots cristians -si se’m permet l’expressió políticament incorrecta-. Ara bé, no cantem victòria abans d’hora: en realitat, res és gratis. El manteniment de les carreteres -siguin del tipus que siguin- el continuarem sufragant d’una manera o altra, inicialment via impostos, i després no tardarà gaire a arribar una ‘vinyeta’ o un ‘pagament per ús’; això sí, ens estalviarem les amortitzacions i els beneficis que fins ara rebien les concessionàries. Per tant, potser algun dia arribarem a desconèixer el significat de la paraula “autopista” de peatge, com sembla que els passa als nostres veïns, però difícilment deixarem d’utilitzar el verb pagar…