‘La casa invisible’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
La tradició espiritual de les antigues tribus celtes, el seu univers màgic format per druides, bruixes, dones d’aigua, que hem conegut a través de la literatura, el còmic, el cinema, la televisió i fins i tot els videojocs, més o menys adulterada i fins i tot pervertida per tal d’aconseguir un públic àvid de misteris, d’aventures i sobretot d’emocions intenses, ha aconseguit formar part de l’imaginari de comunitats culturals de latituds allunyades de l’espai on habitaren els celtes i habiten els seus suposats descendents. Una mostra més de la globalització cultural liderada pel món anglosaxó, i en la majoria de casos dels estralls que ha comés la postmodernitat.
Un dels subgèneres que compta amb més adeptes dins de la literatura dissenyada per a joves és la narrativa fantàstica que xucla com un vampir de la tradició espiritual de les antigues tribus celtes. Ha conquistat un espai en les prestatgeries on trobem obres ressenyables i altres d’una qualitat dubtosa, quan no versions descarades de títols originalment escrits en altres llengües i que han gaudit d’èxit. Èxit és la paraula màgica per a la majoria d’editors i d’alguns narradors que veuen i viuen la literatura com una part més de la indústria de l’entreteniment.
El III Premi Diafebus de Novel·la Juvenil, dins dels Premis Lletraferit 2020, va ser per a l’obra La casa invisible, de Carme Cardona (Llibres de la Drassana, València, 2021). Una narració que l’autora situa en la Irlanda més silvestre, on submergix la protagonista, Alba, una xiqueta de set anys en el moment que comença l’acció, en la tradició de druides, dones d’aigua, habitants malèfics del subsòl, dracs…
Una novel·la redactada amb un llenguatge directe, diàfan i amb una trama aparentment senzilla. Carme Cardona va teixint d’una manera pausada un relat que es va tensant a poc a poc, tot construint un univers més complex, un món ple de jerarquies, d’éssers purs, en el qual és el mestissatge a la fi qui acabarà guanyant la partida. Hi trobem crims, odi, amor, personatges amb un passat tortuós, ambicions desmesurades i màgia, però tota la trama se sosté sobre un parell de qüestions: per què els pares d’Alba l’han abandonada en un bosc d’Irlanda i l’han deixada en mans d’uns desconeguts? I qui és realment Alba? Tan senzill i alhora tan complicat. Com es pot mantindre l’interés del lector amb tan poca cosa durant dues-centes cinquanta pàgines? I com ho aconseguix una autora amb una obra encara incipient? La resposta només es pot trobar llegint el llibre.
La casa invisible compta a més amb les magnífiques il·lustracions d’Alba López Soler, una vertadera maga de les arts plàstiques. Il·lustracions imaginatives, d’una gran bellesa, suggerents i amb una potent càrrega lírica.
