Barcelona: el futur està en el camell
ENRIC I. CANELA | @enriccanela
Aquests dies escolto amb interès i escepticisme tot el guirigall que està organitzat al voltant de l’aeroport de Barcelona. Veig, al meu entendre tot completament desenfocat.
En teoria, Catalunya és prou petita com per tenir suficients aeroports amb els que té. Catalunya té tres aeroports al Mediterrani, a no excessiva distància. Del Pirineu lleidatà se n’hauria de parlar en un altre context i solucionar alguns dels problemes de la seva comunicació.
Londres té quatre aeroports. Un és Heathrow i l’altre Gatwick. El primer dins la ciutat, no ho sabria valorar, però potser més proper de zones denses que l’aeroport de Barcelona de Gavà Mar. Gatwick està a una respectable distància, però ben comunicat amb tren. Una mica més lluny estan Luton i Stansted.
Brussel·les en té un parell. El propi de Brussel·les i el de Charleroi, que està una mica lluny, es fa una mica llauna anar-hi.
La clau de l’aeroport no és on és. És quan trigo a col·locar-me al lloc d’interès. Si el lloc d’interès és Barcelona, quan trigo en desembarcar i arribar a un transport que em situï. Si teniu al cap desembarcaments en grans aeroports, veureu el temps que es triga circulant per passarel·les i passadissos. Compareu amb un aeroport més petit.
Si tenim un tren bala que ens col·loca de Girona o Reus a Barcelona en 30 minuts, diria que és millor que no circular per dins de l’Aeroport d’El Prat.
La primera cosa que ens cal, és tenir connexions ràpides entre aeroports i que es comuniquin entre ells i amb Barcelona. Una Catalunya ben comunicada és clau per al desenvolupament. Recordo unes discussions estratègiques a principis dels anys 2000 sobre com haurien de ser les hiperconnexions. Els avions també hi eren.
La segona cosa, sembla que és el gran problema, és la llargada de la pista. Necessitem una pista llarga operativa? Sembla que si es volen vols intercontinentals i que Barcelona i entorn, siguin un hub, sí. El problema no és tenir més turistes, són moltes més coses.
Amb connexions ràpides entre aeroports, tant m’és si la pista llarga està en un o altre aeroport. De totes formes, a Barcelona hi ha una pista llarga, que si es fa servir per al que es va pensar, molesta als veïns. No ho dubto. Potser que anem a veure com s’ho fan als llocs on l’aeroport està dins els límits de la ciutat. El problema està ben discutit a Londres. A banda de la restricció de vols nocturns, l’aposta està per avions de menor soroll. No pretenc fer una comparació amb el que no sé, però segur que models per estudiar en tenim.
L’enlairament d’avions pesants requereix un tres km de pista. La llarga de Barcelona té 3,7 km i les altres dues 2,5 km aproximadament.
Estan comentant que els plans serien tenir un aeroport ampliat, si no ens matem tots abans discutint sobre el sexe dels Menairons, sobre el 2030. Jo diria que la tecnologia haurà evolucionat una mica, combustibles i avions. Potser caldria exigir, es faci on es faci el que es faci, un determinat grau d’emissions de CO2 i de soroll en tots els avions que arribin als aeroports. Els avions que es retiren, tenen unes característiques diferents dels nous, queden nou anys.
Segurament li demanaria a Jeff Bezos que m’ho dissenyés tot i m’estalviaria un munt de comissions i de dietes en reunions estèrils per no dir res.
La decisió és: volem que Barcelona – Catalunya sigui un hub intercontinental o no. Ja sé que algunes persones diran que no.
Recordo que Aníbal, a la 2a guerra púnica, va utilitzar un model de transport diferent. Va agafar i amb elefants i va travessar el Pirineu per diferents llocs.
Un altre mecanisme és el camell. Jo crec que alguns dirigents barcelonins hi apostarien. On vas a parar, avions si tenim camells? Modernitat per davant.
Jo crec que aquest darrera opció és bona. Per la direcció estratègica de Barcelona la podem agafar en el sentit literal de la paraula o en el malnom donat a una activitat. Tal com portem les coses a la capital anem pel camí de no tenir hub i si molts camells.