Alimentar la bèstia
ENRIC I. CANELA | @enriccanela
En el món de la política, gairebé res és casual. Espanya o, millor, l’estructura castellana de la que està dotada Espanya, té unes característiques molt determinades, tots els grups les tenen. D’aquesta Espanya, la teosofia diria que es una mescla del 6è i 7è raigs d’energia. Les seves qualitats o defectes són fanatisme, misticisme, ordre cerimonial… Les podem trobar al llarg de la història.
Els estats és doten de constitucions o les van construint sobre la marxa, són sempre subjectives i subjectes a modificacions i interpretacions. Els textos legals, o la majoria, tenen un marge relativament ampli d’interpretació. Les particularitats espanyoles que he citat fan que gairebé sempre, tret d’amiguisme o poders fàctics, la restricció sigui la norma. La màxima no és que la Constitució és una eina al serveix del poble, errònia interpretació. El poble espanyol està al servei de la Constitució, una mena de líder suprem mut que només es manifesta en els moments en els que el consell de la revolució medita. El que no cregui en la Constitució, ha de ser passat a sang i foc. Fa poc vam sentir de la necessitat de canvi d’idees dels independentistes per ser mig perdonats i gaudir de beneficis penitenciaris. Els jueus si es convertien al cristianisme, els denominats marrans, teòricament gaudien dels drets dels cristians, però això no va ser obstacle per a què fossin expulsats d’Espanya pels reis Sàdics.
Són característiques intrínseques del model, però el model va reben contínuament impulsos que el van fent cada vegada més rígid, anquilosat. Durant 40 anys, tots els partits denominats espanyols i constitucionalistes han batallat per veure quin era més espanyol i han anat alimentant la bèstia fornint el consell de la revolució i altres estructures derivades amb personatges quin més semblant al Don Cicuta, representant de l’Espanya fosca, creat per Cicho Ibáñez Serrador.
S’ha arribat al que són aquests consells alimentats de formes diverses però mai buscant el bé dels ciutadans. Hem de tenir clar que el bé dels espanyols bé determinat per allò que li convé a Pablo Casado o a Pedro Sánchez, no ja a Inés Arrimadas que no li queda altre possibilitat que esperar per si Disney fa alguna adaptació del 101 dàlmates. Els de Vox són només un model a emular. Algú troba 7 diferències (tret de l’edat) entre Santiago Abascal i Adolfo Guerra, el subconscient m’ha fet escriure Adolfo. Vox posa la fita i tant Pablo Casado com Lamban corren a copiar les seves exaltacions patriòtiques, fins al punt, d’excitats, perdre fluids vitals.
La bèstia segueix, cada dia més grassa, fins que algú la punxi o que ella devori el que queda de l’Estat de Dret, no gaire. Conde Pumpido, que habita dins la bèstia, l’acusa de deixar sense armes a l’Estat per lluita contra pandèmies. Margarita Robles, còmplice des de la perifèria, diu que el que fan el membres d’aquest consell són elucubracions. Una part, significativa, dels que han alimentat la bèstia ara se’n fan creus.
Salvar l’estat de dret ho haurà de fer, si pot, el govern espanyol auxiliats de les Corts. El paper constitucional de rei està només per atacar Catalunya. Serà Pedro Sánchez qui podria arremangar-se i veure de fer com Torcuato Fernández Miranda, desmuntar l’aparell des de dins.
L’esperança és que ja els estan tocant el voraviu a ells.