El partit més ximple de la història espanyola

ENRIC I. CANELA | @enriccanela

Jo no sé si Pedro Sánchez és una persona intel·ligent, llesta, amb gran intuïció, o una persona amb molta sort. Cert que té una gran habilitat per caure sempre dret, un saltamartí. Potser té més d’una d’aquestes característiques. També és un mentider. Diu sempre el que convé, per dir una cosa contrària després d’un curt espai de temps. Diríem que els seus principis són adaptables i que les ratlles vermells ho seran mentre no hi plogui i les decolori.

En tot aquest embolic en el que estem ficats, per motius oposats, ells i nosaltres, Pedro Sánchez fa coses contradictòries. Per una banda li molesta, o així es desprèn de moltes de les coses que ara es diuen, el paper del Tribunal de Comptes, estructura franquista, que vol controlar el que es pot i no es pot fer. Senzillament dient que l’acció d’un govern va més enllà del que ells creuen i cobrant les despeses de l’acció, limiten el govern. Con deia, Pedro Sánchez es contradiu i envia l’advocacia de l’estat en el procés penal per les despeses d’exteriors. Ara sí que és part interessada. Mínim que se li pot dir a Pedro Sánchez és que és un caragirada.

Veurem com acaba la partida de botifarra. Qui se la sap més llarga i qui té cartes que puguin guanyar. A priori no tenim gaires, tret del comodí europeu.

De fet, Pedro Sánchez està molt limitat. Les estructures de l’estat que tenen l’última paraula les controla el Partit Popular i són un reducte controlat pel neo-franquisme i on les famílies de l’antic règim segueixen dominant.

Res no passa per casualitat. Els PSOE ha estat més anys al govern espanyol que no pas el Partit Popular, però cada legislatura del Partit Popular implicava l’aprovació de normes regressives i nomenaments propis de l’època de Carrero Blanco. El PSOE sempre deia que ho revertiria, però ni les normes econòmiques ni les socials les van revertir pràcticament mai. Tampoc les que retallaven competències a Catalunya. El PP donava dues voltes de cargol a la dreta i el PSOE, màxim, una a l’esquerra.

El resultat de tot està que avui el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Suprem, i el Tribunal de Comptes estan dominats per la dreta més carpetovetònica i procedent de les nissagues més conservadores.

Suposo que molts dels que formen el PSOE tenen ADN franquista i procedeixen de famílies falangistes. Cadascú de nosaltres no pot ser jutjat per la família, però sovint la família determina una gran part de la nostra acció personal.

Només cal observar alguns comportaments de distingits membres del PSOE. Dirigents d’Extremadura, Aragó o Castilla – La Manxa són exemples paradigmàtics.

El PSOE té una personalitat contradictòria, mentre que el PP actua d’una forma homogènia. El PP dona el cop i el PSOE no sap reaccionar. L’únic que sap canviar és la llei d’educació, cada govern fa la seva al poc d’arribar. Així anem, cada dia més iguals, per sota.

No sé si el PSOE és el partit més ximple de la història d’Espanya. Potser m’equivoqui i encara el guanyi el PSC.