‘La dansa d’un temps nou’

30 / juny / 2021

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

L’escriptor, sociòleg, polític combatiu, agitador social i músic Rafa Xambó acaba de publicar un nou treball discogràfic, La dansa d’un temps nou (Stanbrook, 2021).

Aquest és un dels discos en què, des del meu humil i intranscendent punt de vista, més i millor es retrata l’incombustible intel·lectual d’Algemesí, si tenim en compte que La dansa d’un temps nou inclou versions molt personals d’alguns dels músics que han estat referents en la seua vida. Rafa Xambó mai no ha perdut les arrels ni la identitat. Així, hi trobem adaptacions del tàndem Lennon/McCartney Univers, dels cantautors nord-americans Woody Guthrie/Jeff Tweedy Trist i sol, Pete Seeger, amb Hiroshima, del català Toti Soler, Nova cançó de suburbi, i dels valencians Ovidi Montllor, Homenatge a Teresa, i de Raimon, Indesinenter. Recull, de la tradició popular, La dama d’Aragó, i s’acosta a la música electrònica de la mà de Joan Palomares (del grup Prozak Soup) en Diners de sang. Torna una vegada més a cantar poemes d’Anna Montero, de Txema Martínez, de Maria Mercè Marçal, de Salvador Espriu, de Manel Marí i del turc Nâzim Hikmet.  Un autoretrat en dotze peces, interpretades amb la seua veu característica, personal, càlida i més suggerent i evocativa com menys alça el crit.

En aquesta nova aventura l’ha acompanyat una banda formada per músics com ara Àlvar Carpi, Salva Vázquez, Chris Atwel, Ben Wirjo, Miquel Xambó i Peter Connolly. Facundo Novo s’ha encarregat, junt amb el mateix Rafa Xambó, de la producció musical i a més ha mesclat i masteritzat tot el disc. Junt amb Joan Palomares s’ha encarregat de la caixa de música en Cançó de bressol, un dels temes més delicats, tendres i emotius del disc.

Joan Palomares ha estat l’especialista que ha aportat la seua experiència amb la música electrònica a aquest treball i canta amb Rafa Xambó en Diners de sang, amb el qual es tanca el disc, tot un cant de denúncia i un clam a la solidaritat entre els pobles.

El disc pren el títol d’un vers de la cançó que l’obri: El meu petit amor, concretament del sisé: «El meu petit amor / somriu cada matí / i jo li faig cançons / a l’illa del tresor / ballem entre pirates / la dansa d’un temps nou / el temps de l’alegria». Trobe que, tot i el títol, no és un disc per a ballar, encara que en llibertat, quina gran paraula, cadascú porta el seu ritme i és amo dels seus moviments i, per tant, dansar sempre ho podem fer, o ho poden fer els nostres sentits, especialment l’oïda mentre ens deixem dur per unes melodies intenses cosides amb fils de tonalitats roges i verdes, carregades de lirisme, de tendresa, de sentiments i de denúncia.

 

+informació