Informant com Kim Jong-un
ENRIC I. CANELA | @enriccanela
La confiança que m’inspiren les mesures que pugui prendre el govern espanyol pel que fa a l’indult dels presos polítics i a la reforma del codi penal per encaixar millor, respecte als països civilitzats, els delictes de rebel·lió i sedició són ben descriptibles.
Gairebé tinc tanta confiança com en la immediata derogació de la llei mordassa que prometia el PSOE al febrer del 2016, en el seu programa. Clar que els socialistes aviat van agafar gust a coartar llibertats i al desembre d’aquell any ja parlaven de reformar la llei mordassa. Endavant i endarrere han anat parlant de derogar, reformar, per no fer absolutament res més que permetre que la gent sigui multada, detinguda jutjada per coses que en un país civilitzat no tindrien conseqüències. Un dels problemes d’aquestes lleis és que les interpreten persones amb un biaix molt ultradretà i el que es considera punible si ets independentista català o basc, si ets de Vox o poses cartells tipus Ciutadans no té cap problema. Igual que l’empresonament dels ultradretans que van assaltar la llibreria Blanquerna. Aviat el proposaran per la medalla al mèrit amb distintiu vermell.
No parlem ja del cas dels exiliats. No s’albira solució espanyola. “El fugado Puigdemont” i companyia seran perseguits encara que la Unió Europea els declari immunes, faltaria més.
Confiança en un clima millor que l’actual tampoc la tinc gaire, ja que la banda actual, hereva de la imputada i fins i tot condemnada per corrupta ha començat a demanar signatures contra Catalunya. Un encert per a la convivència, però la convivència importa ben poc si es tracta de guanyar algun vot. Vots són poder i poder són diners i diners són cadires subvencionades.
L’única conclusió és que amb el temps la Unió Europea vagi donant la raó als nostres i condemnant l’unionisme i els magistrats responsables. No servirà de gaire. Ja sé sap que el que diu la Unió Europea a Espanya en alguns casos té el mateix efecte que si li diu a Bielorússia, cap.
Ara hem pogut llegir la interpretació que ha fet l’equip de propaganda del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol sobre l’informe del comitè d Drets Humans del Consell d’Europa. Sembla l’equip de comunicació de Kim Jong-un. El ministeri, ben cofoi, interpreta el contrari que el que diu l’informe.
Ja estem acostumats. Per sort, més per als presos i exiliats que per a nosaltres, anem tenint alguna alegria, com l’esmentat informe de la comissió del consell d’Europa o el retorn provisional, esperem que definitiu, de la immunitat als eurodiputats perseguits.
Els pecats de supèrbia i revenja, l’orgull del que no suporta cap derrota està surant. El sistema repressiu espanyol va patir una enorme humiliació l’1 d’octubre, per terra, mar i aire van intentar dinamitar la votació i només van aconseguir fer una carnisseria “proporcional” ferint gent pacífica, destrossant escoles i altres “gràcies”. No ho han paït i la venjança continua. A l’odi li diuen justícia.
Amb aquest esperit de concòrdia, qui espera que facin cas dels tribunals internacionals?
Tocarà seguir treballant per, realment, ser cada dia més els que demanem ser lliures. Mentre, no renunciem al que ens correspon. Cada vot català que sigui necessari per governar Espanya l’hem de donar amb compensació garantida. Tu guanyes, jo guanyo. Les competència i la llengua. I, sobretot, els canvis legislatius i les mesures necessàries per blindar les competències.
En el mentrestant, fem com els bascos.
