Indults amb cua
El debat sobre els indults portarà cua. En realitat és una mesura feta molt a contra cor, per part del govern espanyol. Tots sabem de llarg el què pensen els socialistes espanyols i catalans, al respecte.
Fa tot l’efecte, doncs, que la mesura ve imposada de fora. Tant perquè podria ser que aviat Espanya faci una mica més el ridícul en el terreny judicial, ja sigui perquè l’UE li exigeix mesures de maquillatge si vol seguir rebent la caritat que resulta ser això dels sucosos ajuts europeus per una potència europea com és el Regne d’Espanya.
El cas català fins i tot pot deixar Europa sencera en dubte com mostra de democràcia modèlica.
Hauria de porta cua perquè Espanya no farà altra cosa que aplicar un lifting, que serà molt apreciat portes enfora, però que ens deixarà a tots en el mateix punt a la resta, portes endins. I la feina serà nostra per mirar de fer-nos comprendre quan ja no hi hagi formalment presos polítics.
Hauria de portar cua perquè el govern català hauria de ser un motor de mobilització davant el xàfec de la incomprensió i de la solitut que ens espera. Lluny d’això ens convida a “persistir” per fer inevitable el referèndum acordat. Que és ben bé el mateix que demanar peres a l’om.
Hauria de portar cua perquè l’actual processisme ha fet un canvi de discurs sense posar-ho a debat i, molt menys, a votació. I no contents amb això què, a més, ens amenacen amb voler tornar-ho a fer.
