Nou disc de Tomàs de los Santos

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

Cinc anys després del seu darrer treball discogràfic, Segona mà (Mésdemil, 2016), el cantautor de la ciutat de València Tomàs de los Santos ens oferix el seu tercer disc. Recordem que el primer fou Dones i dons (Mésdemil, 2014), on feia duet amb Borja Penalba, un treball reconegut per la crítica amb el IX Premi Ovidi Montllor al Millor Disc de Cançó d’Autor.

Alguns situen Tomàs de los Santos en l’ampli marge que hi ha entre Víctor Jara i John Lennon, pel seu compromís amb la justícia social, la defensa de les llibertats individuals i col·lectives, el feminisme, la memòria històrica…

Segona mà incloïa, entre altres, el poema convertit en cançó Lletra a Dolors del poeta de Roda de Ter Miquel Martí i Pol, amb rapsòdia de l’actriu Sílvia Bel, que avançava d’alguna manera el que seria el seu tercer treball. És cert que Tomàs de los Santos ha musicat en els seus discs, amb magnífics resultats, diversos poetes com ara Vicent Andrés Estellés, però aquest últim li l’ha dedicat sencer a un únic poeta, Joan Salvat-Papasseit, i a un dels seus millors llibres, El poema de la rosa als llavis (1923), títol que també és el del disc i que ha editat Bureo músiques.

La rapsòdia en aquesta ocasió ha estat a càrrec de l’actriu Elsa Tronchoni.

El poema de la rosa als llavis és un llibre amb una gran càrrega de sensualitat i amb tocs de romanticisme i de l’avantguarda del moment en què va ser creat. Una obra que conté alguns cal·ligrames i un desig immens de vida, d’aventura, d’estima i tendresa. No tinc cap dubte que Salvat-Papasseit és un clàssic del segle xx, que ha enamorat no sols els lectors de diverses generacions, sinó també cantautors de la talla de Joan Manuel Serrat i Ovidi Montllor.

Tomàs de los Santos s’ha encarregat de la composició musical i no té res a envejar-li a la d’altres músics que l’han precedit. La seua veu, càlida, va canviant fins a fer-se més intensa, a voltes electritzant, segons li ho reclamen el ritme i la melodia de la cançó, jugant amb la sensualitat de la veu d’Elsa Tronchoni, que interpreta els poemes amb passió ben mesurada i plena de matisos.

Els arranjaments musicals, la producció i les mescles són de Pau Romero, un col·laborador imprescindible en aquest disc, ja que a més s’ha encarregat de tocar la guitarra elèctrica, l’acústica, la de dotze cordes, el baix, la weissenhorn i un llarg etcètera, un vertader home orquestra.

El disc és d’una gran riquesa sonora, amb diversos canvis de registres que en alguns moments l’acosten al pop i al rock, sense deixar de banda el segell personal que posa en cada interpretació el nostre cantautor.

Tomàs de los Santos tracta amb un gran respecte els poemes de Salvat-Papasseit, realça la seua força, la seua tendresa i el seu esperit amb uns duets encertadíssims de cançó i rapsòdia.

Un disc del qual pense que esdevindrà un clàssic de la nostra música popular.