‘Riberenques’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
La riberenca és una de les diverses modalitat del cant d’estil valencià, una agrupació de cants d’arrel tradicional entre els quals destaquen també l’u i el dos, l’u i el dotze, cants per a una sola veu i per a un sol instrument o un cor instruments.
Riberenques és el títol triat per Carles A. Moya per a una col·lecció de vint-i-set poemes en prosa.
Els poemes s’han anat conformant com un extens tapís d’imatges breus, suggerents, a través de les quals l’autor evoca un temps, uns sentiments i unes emocions que marcaren profundament la seua vida i de retruc la seua personalitat.
És també el mapa de la Ribera del Xúquer, amb els seus camps ubèrrims, els seus barrancs de ressonàncies llorentines, les seues viles, les seues muntanyes… Un paisatge agrari modelat per la mà de l’home i del riu, així com un temps amb una manera d’entendre la vida, lligada al cicle de la terra i representada per la figura dels avis (a qui dedica el llibre), que s’abandona lentament per assumir un temps accelerat de canvis constants que ens allunyen de la natura i no sabem cap a on ens porten.
Riberenques és el cant solitari a uns anys en què a l’autor se li revela la solsida que deixa en la nostra vida la mort, l’aparició del desig i l’amor. La Ribera fou l’espai de les seues grans descobertes vitals i que en la veu del poeta trobem que pren aires de paradís perdut i retrobat a través de l’estima i de la memòria.
El llibre és el cant d’un individu que s’enyora i enyora uns anys de felicitat, on la vida se li oferia com un espai frondós, alegre i lliure. És un reencontre de la veu del cantant amb l’eco de les seues passes, amb el seu timbre vocal tocat pel dolor i el desencontre i les seues arrels.
Carles A. Moya, l’any 2012, publicà en l’editorial Germania un llibre, Bacs de vidre, que ja ens informava de la intensitat lírica que corria per les seues venes. En aquesta ocasió ha optat per l’autoedició, a pesar que tot el procés de disseny, maquetació i impressió ha estat a càrrec d’Edicions 96. També, a diferència de l’anterior, el llibre l’ha signat amb el seu segon cognom, Moya. En l’esquena porte un grapat d’anys, a més d’unes quantes punyalades i un ram de penes, i hi ha coses que ara, que no abans, puc entendre. Empatia mai no m’ha faltat i menys per un individu honest com és Carles Alòs Moyà. Però com a lector de poesia trobe que Riberenques és un llibre d’una qualitat ressenyable, escrit amb ofici i cor, una col·lecció de poemes que es mereix ser present en el catàleg d’una editorial.
