La credibilitat és en joc

Finalment en Pere Aragonès ha acosenseguit esdevenir president de la Generalitat. Com diu el clàssic: a la tercera va la vençuda.
El nou flamant Molt Honorable va fer un discurs on va deixar molt amunt els objectius assolir en aquesta legislatura. Potser massa i tot. Es va proposar com a fites subministrar de felicitat als catalans, a més de casa i feina per a tothom.
Tant l’Acord d’Investidura com les paraules d’en Pere Aragonès en el discurs d’aquesta darrera intervenció deixen la porta oberta a molts interrogants.
En primer lloc perquè des d’un punt de vista econòmic, el nou govern diu que afrontarà tot un seguit de reptes a base d’incrementar partides pressupostàries, que en alguns casos representen els mil milions. Com aquell qui res. Hores d’ara ja no és una raó solvent voler descobrir-nos que Espanya no compleix o què, oh sorpresa, actua amb deslleialtat o que cerca l’ofec econòmic en el cas de que les previsions fetes no resultin executables. Aquesta pantalla està més que passada.
En segon lloc perquè d’una banda el president diu voler culminar el procés cap a la independència i, d’altra, això ho vol fer mitjançant diàleg i referèndum pactat amb el Regne d’Espanya. De tothom és sabut que el govern de Madrid accepta parlar del que sigui, excepte d’això. Som en un punt en què voler adduir ignorància al respecte no és altra cosa que intentar aixecar la camisa a la bona fe que encara transita per carrers i viles de Catalunya.
En aquesta legislatura, el processisme s’hi juga bastant més del que sembla. O enfila realment cap a fer efectiva la independència o l’abstenció que pot obtenir en futures eleccions també pot ser d’escàndol.

Imatge: Parlament de Catalunya