La frontera de Muñoz Redón
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Les fronteres de Walter Benjamin és el títol amb què l’autor de Sant Sadurní d’Anoia Josep Muñoz Redón va obtindre l’any 2020 el Premi Josep Vicent Marqués d’Assaig en Valencià (XXXVIII Premis Ciutat de València).
Un llibre publicat en la col·lecció Dèdal per la valenciana Edicions del Bullent i que l’autor en pàgines interiors subtitula entre parèntesis (Com una nova aventura de la colla dels cinc). Com Els cinc, The famous Five, una col·lecció de novel·les d’aventures infantils de l’escriptora anglesa Enid Blyton. Al País Valencià fa unes dècades tingueren la seua versió autòctona per partida doble amb La colla a colp de pedal de l’editorial Abril-Prodidacta i La Colla del Brosquil de Brosquil edicions.
L’anterior aventura d’aquesta nova colla, bastant singular per la maduresa dels seus protagonistes, fou L’illa de Rousseau (Octaedro, 2020).
La fórmula és un relat d’aventura intel·lectual, on es barregen la narrativa de viatges, en aquesta ocasió els protagonistes arriben fins a Portbou refent les darreres passes del filòsof alemany Walter Benjamin, la reflexió filosòfica, el diàleg intel·ligent entre els diversos membres de la colla i les referències a altres filòsofs. Hi apareixen cites d’autors de diferents estils, però en especial de l’anomenada Escola de Frankfurt, i com que estan a l’Empordà també apareixen la figura i les paraules de Josep Pla.
El llibre és una reivindicació de l’obra i figura de Walter Benjamin, un individu perseguit pel feixisme per les seues idees i la seua condició de jueu. Una persona obligada a fugir del seu país per a exiliar-se, a qui se li nega la seua nacionalitat, se’l tanca en un camp de concentració francés i finalment es veu obligar a matar-se després d’una feixuga i dolorosa fugida a través del pas dels Pirineus.
Les fronteres de Walter Benjamin té una lectura amena, ens introduïx sense esculls ni pesadesa en el pensament del filòsof. Benjamin va escriure sobre qüestions que, tot i el temps que ha transcorregut des de la seua mort en setembre del 1940, continuen sent de gran actualitat (malauradament): l’ascens del feixisme, l’alienació econòmica, la destrucció del medi natural, el control a càrrec del poder econòmic del discurs en els mitjans de comunicació per tal de tindre controlada la societat…
Josep Muñoz Redón també ens parla de l’home, del traductor, del crític literari, de l’assagista, de les seues dèries i aficions, de les seues amistats, de la seua salut.
Les fronteres de Walter Benjamin té una estructura clara. Està dividit en cinc blocs, un pròleg i quatre dies, tots els quals subdividits en capítols que podrien funcionar de manera independent. Muñoz Redón ho aprofita per a canviar subtilment de registre, de la reflexió personal passa a la descripció de l’entorn a la manera de Pla, després ens oferix un diàleg entre els diversos protagonistes que va de l’intranscendent a l’apunt filosòfic. L’autor sap situar-se en la frontera que dividix el present del passat i ens dona la seua visió i la visió d’altres que foren coetanis de Benjamin.
Un llibre que manté l’atenció del lector, amb moments de descobertes interessants i de diàleg reflexiu. Imprescindible des del meu punt de vista per a aquells que a penes coneixen l’obra i el personatge. Una manera entretinguda de saber qui fou Walter Benjamin i quin és el llegat que ens ha deixat.
