Cafè caleta

JAUME FÀBREGA | @Jaume_Fabrega. És una reconfortant beguda considerada com a pròpia dels pescadors d’Evissa, que consisteix a mesclar infusió de cafè d’ordi —avui en dia, també de qualsevol cafè— amb conyac cremat. La mescla és endolcida amb sucre i sovint és aromatitzada amb pell de llimó- i també de taronja- grans de cafè i branquillons de canyella. Encara que hi ha moltes variants d’aquesta recepta, normalment es fa posant damunt el foc una olla amb el cafè i el conyac fins que la mescla s’ escalfa. Llavors se li afegeix la canyella i la pell de llimó i es bota foc a la mescla és a dir, es flameja. Aquesta manera de fer cafè sembla que va ser inventada a mitjan s XX per pescadors de sa Caleta, d’on li deuria venir el nom.
Altres versions es fan amb rom, o mesclant rom i brandy. Antigament es feia cafè amb aigua per infusió, i es podia fer un caramel amb el sucre. La beguda es flameja- això fa que perdi alcohol, i sigui més agradable de beure-, i per tant, és cosina germana del Cremat dels pescadors de la Costa Brava o del carajillo o rebentat valencià (en el qual el rom es crema). El cremat abans es feia amb aiguardent de canya, però ara correntment amb rom, com el Cafè caleta, i segueix els mateix procediment i té les mateixos ingredients.
Al País Valencià es va arribar a fabricar un “Carajillo” embotellat ( destil·leries Juan Segarra, Xert); tenia cafè, rom i sucre, amb 30º, i era paral·lel al “cremat”, que es coneix també en aquesta zona, així com a la de la Costa Brava. De fet, el cremat dels pescadors balears, catalans i valencians, és paral·lel al carajillo, ja que sempre inclou cafè, així com rom o aiguardent, i a vegades brandi. Hi ha elaboracions valencianes (i alguna de balear) tradicionals de tipus industrial, a part de l’esmentat “Carajillo”, com són el “Calmant” “Crema de cafè” o el “Licor de cafè” o “Cafè licor”, tan típic de els festes de Moros i Cristians.

Ingredients
(per a uns 2 gotets per persona, comptant-n’hi uns 12)

• 1 l de rom
• 1 canó de canyella
• 2 peles de llimona
• 150/200 g de sucre (normalment, una culleradeta per got de cremat)
• 12 grans de cafè
• 2 o 3 tasses de cafè

Elaboració

Aboqueu el rom en una cassola de terrissa o una olla, així com el sucre, els grans de cafè, les peles de llimona i la canyella. Ho enceneu i ho aneu remenant fins que la mixtura quedi reduïda 1 2/3 parts, aproximadament. Uns 15 minuts de combustió, més o menys, i quan l’alcohol s’ha reduït força. Quan creieu que està a punt -el líquid ha de quedar reduït a una tercera part, aproximadament, i ja té poc alcohol- ho apagueu tapant la cassola o, simplement, afegint-hi les tasses de cafè. Serviu-ho tot seguit.

Notes

És molt corrent afegir-hi brandy; es pot fer meitat rom i meitat brandy (“conyac”).
A vegades es cremava el rom amb cafè de forma individual, en una copa gruixuda especial, però això ja és un “carajillo” tipus valencià.
Hi ha qui hi afegeix la meitat de brandi, pell de taronja, etc.
Hi ha qui hi afegeix ginebre i romaní tendre. La branqueta de ginebre serveix per remenar. El romaní, poca quantitat (un branquilló) es tira a la beguda un cop ja s’ha flamejat.
No cal dir que aquesta reconfortant beguda, com el Cremat de la Costa Brava, es fa a l’aire lliure i en reunions amb amics, coneguts, familiars i saludats…
Hi ha qui hi fa amb una tercera part d’aigua, amb el conyac i el rom i qui hi afegeix pells de taronja, un tany de romaní i fins que ho fa amb cafè sol·luble, del tot desaconsellable.