‘De persones i dimonis’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Edicions del Bullent ens oferix, en la col·lecció Miratges, la darrera obra guardonada amb el Premi Soler i Estruch de Narrativa Curta 2020, De persones i dimonis. El premi, que forma part del 64 Certamen Literari Castellum Ripae, ha estat patrocinat per l’Ajuntament de Castelló (la Ribera Alta).
De persones i dimonis és una novel·la de més de 150 pàgines, dividida en dos grans apartats de quatre i tres capítols cadascun. Obra de l’escriptor i doctor en Geografia i Història de la ciutat de Borriana Modest Barrera i Aymerich.
Barrera havia publicat fins ara articles i llibres d’estudi i divulgació científica, aquest de fet és el seu primer llibre de narrativa de ficció.
De persones i dimonis està escrita amb un llenguatge quasi col·loquial, té una prosa diàfana i és d’una amenitat i agilitat trepidants.
Entre l’autor i el lector, Modest Barrera situa un narrador extern, del qual durant la primera part a penes sabem res, escoltem la seua veu, però en desconeixem la identitat. El narrador dona testimoni d’uns fets ocorreguts en un poble menut durant els anys vint, trenta i quaranta del segle passat. Una època convulsa socialment i políticament, on el somni d’una societat més justa i amb igualtat d’oportunitats es va arribar a tocar amb la punta dels dits. Tot pareixia possible, fins i tot la tragèdia col·lectiva i els petits i grans drames individuals que la van acompanyar.
Aquesta primera part és un relat costumista amb el tast de la contalla, el fulletó. Un relat en què se’ns parla de les passions que desperta una jove entre diversos xicots que pertanyen a diferents classes socials. La xica és ambiciosa i s’ofega immersa en una societat rural, tancada i dominada per una família propietària de la majoria de les terres i de l’única fàbrica del poble.
Ella juga, aparentment, a tres bandes, amb els dos hereus de la fàbrica i amb un jove jornaler revolucionari, i ho fa amb l’objectiu de donar-li un colp de timó a la seua vida, ascendir en l’escala social i fins i tot anar-se’n lluny del poble. Utilitza la seua bellesa com una arma per a canviar el seu destí. El joc li ix malament i la tragèdia esclata just poc abans del colp d’estat i posterior alçament militar de l’any 1936.
En la segona part el narrador comença a prendre el protagonisme, es trau la màscara i ens revela qui és i quin és el paper que ha jugat en la història.
La novel·la va deixant enrere el to costumista per agafar un to negre. El narrador es convertix en un titellaire que mou els fils de la trama, un sociòpata que manipula els personatges, li dona intel·ligentment la volta a les situacions i improvisa amb un reflexos impressionants, per acabar executant un pla, el seu pla.
El narrador, amb permís de Barrera, només fa una concessió al lector, confessar que la protagonista no jugava amb tres pretendents, sinó que hi havia un quart home, ell.
De persones i dimonis és un relat entretingut, que es llig en dues assentades i que acaba sorprenent el lector, el qual fins al darrer moment havia oblidat que una de les grans qualitats del dimoni, del mal, és saber-se ocultar darrere d’una aparença de bondat.
