Han passat deu dies

Han passat deu diues, des que es van celebrar les eleccions a Catalunya. Altre cop, l’aritmètica presenta una majoria encara més absoluta al Parlament català. Aquest augment dels diputats sobiranistes hauria, doncs, de servir per dues coses com a mínim:

1) Facilitar un nou govern de caire independentista i,
2) Fer efectiu el mandat de l’1-O, vist que ara ja se supera el 51% de vot sobiranista.

Per acabar d’adobar-ho, caldria no haver d’exhaurir els terminis legals per a poder concretar la investidura. Venim pràcticament d’una lesgislatura on gairebé la meitat del seu temps hem estat sense president i en un context durissim, marcat per la pandèmia.

La gran reflexió que tocaria fer a la classe política seria: si aquest impàs l’estirem gaire més, acabarem per demostrar que és ben bé el mateix poder funcionar amb o sense president, al capdavant del govern. No sabem si, hores d’ara, en són prou conscients d’aquesta broma.

Tal i com ha quedat conformat l’actual hemicicle seria del tot injustificable haver d’arribar a forçar terminis legals. És això o és que l’actual sobiranisme veu que en el frame autonòmic s’hi viu de meravella. D’aquesta forma cap de les responsabilitats que comporta el bon funcionament d’una estructura estat és atribuible a un polític “autonòmic”. Però, en canvi, dona prou joc com per poder anar lluint el tipus arreu del territori i aregant les masses com si res.