Quadern per al meu fill Arnau, de Manel Alonso i Català

JOSEP LOZANO i LERMA.

Entre les diverses motivacions del fet d’escriure, hi ha la voluntat de deixar constància del temps viscut, per a que perdure més enllà de la fràgil memòria personal, abans que el pas inexorable dels dies el condemne a l’oblit. Desig que aflora en un bon nombre d’autors en elegies, relats commemoratius, memòries o dietaris. Els quals solem associar a un referent indiscutible:com ara l’escriptor francès Marcel Proust (1871-1922) i la seua heptologia narrativa titulada: A la recherche du temps perdu, en què l’enyorança és l’eix subjacent de les set novel·les.

Per altra banda, i com fàcilment podem comprovar en alguns dels llibres de Manel Alonso i Català, aqueixa voluntat de recuperar la memòria també n’és una constant des de la perspectiva de l’escriptor de Puçol, un poble de l’Horta Nord, convertit en habitatge dormitori de la gran ciutat i en un país que no volen que siga. En aqueix sentit podem citar Les petjades de l’home invisible (Quorum llibres, 2017) —Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2018—, el Quadern per a Joan (Editorial Neopàtria, 2019) o el Quadern de Ca Perla (Editorial Neopàtria, 2020). Escrits a partir del medi o, millor dit, de l’activitat que a aquest obrer de les lletres —com ell mateix s’autodenomina— li ha donat sempre sentit a la seua vida: la creació literària. Una trajectòria que començà en els anys 80 i que, pacientment, ha desenvolupat a través d’un bon ventall de gèneres i tasques, com ara en el camp de l’edició o escrivint articles, poemaris, novel·les, contes, llibres infantils i dietaris, amb els quals ha aconseguit diversos premis.

El llibre que hui comentem també participa d’aqueixa voluntat, però des d’un punt de partida força punyent, dolorós. Ja que la mort d’un fill o d’una filla és, sense cap de dubte, la tragèdia més colpidora que pot ocórrer en l’àmbit familiar. El Quadern per al meu fill Arnau, de Manel Alonso i Català, publicat per l’editorial Neopàtria; un poemari que consta del preciós pròleg de Sonia Giner Molins, sobre la relació amb Arnau, de la seducció mútua, de l’amor, de la intensitat, de la fascinació, del desamor, i ens el presenta com “Un paisatge conegut i alhora canviant. Desafiador i salvatge, però pur.” I també d’un colofó final ben significatiu: “A manera d’epíleg. Elegia a Arnau Llibertat”, de Marc Campos Gallego. Pròleg i epíleg que emparen o acoten, encerta manera, els trenta-set poemes que Manel escriu al seu fill. En què ens parla, amb gran amarguesa, de l’arravatament, de la gran pèrdua en un dia infaust, de la sotragada d’aquell terrabastall dolorós, que els cau a la família a sobre com un allau de pena tan difícil d’assumir.

Són poemes diàfans, pulcres, sense cap concessió a la hipèrbole o a l’enigma difícil de destriar. Confegits des de la tristor per al rescat de sensacions, per a la recreació d’instants, de moments, de les ocasions intenses viscudes, compartides o a vegades desaprofitades, amb el fill estimat. Poemari que Manel va composantamb destresa, com qui tessel·la a tessel·la conforma un bell mosaic, la petjada de l’absent, estimada però ja irrecuperable.

Rememorarà i resseguirà alguns moments de la seua infantesa i adolescència, com quan Manel mateix —que havia aprés els rudiments de l’ofici de perruquer al servei militar— li tallava de xiquet els cabells; l’amor filial als pares o el fraternal al seu germà Bernat. Com també la descoberta paterna del primer enamorament del fill; del seu esperit solidari; el de l’esportista; de la seua participació en curses o en les partides de galotxa o de handbol. L’incipient poeta, a vegades escrivint cançons de rap. La seua ànima de camperol a la comarca de l’Horta, en una terra pervertida pel “progrés”, i l’anhel de tindre un maset. La dimensió humana d’Arnau; el compromís polític; el seu activisme cultural, la participació en programes radiofònics o publicacions, el lluitador per les llibertats, la preocupació pel proïsme.

Elements que conformen un llibre ben personal, un tot singular, un acte d’amor envers el seu fill, entranyable, ben insòlit, commovedor,que emociona profundament la persona lectora.