‘Tota flor sense cossiol’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
En tindre entre les mans el llibre de poesia Tota flor sense cossiol, amb el qual Joaquim Cano ha obtingut el V Premi Francesc Garriga, el primer que m’ha cridat l’atenció és que ha sigut editat per quatre editorials (quasi res porta el diari!): AdiA Edicions, Cafè Central, La Breu edicions i Edicions del Buc, quatre segells independents de diversos punts geogràfics dels PPCC.
Tota flor sense cossiol apareix en el número 5 de la col·lecció de poesia que porta el nom del desaparegut poeta de Sabadell autor de títols com ara La nit dels peixos o Tornar lluny. És el primer llibre de Joaquim Cano, un autor de la Nucia (Marina Baixa) nascut l’any 1995, un recull de trenta-sis poemes dividit en quatre apartats.
El primer, Llavors, el conformen deu poemes breus de cinc versos cadascun, on Joaquim Cano amb una imagineria rica, sintètica i contundent va preparant les sements que han d’iniciar el procés de germinació i creixement difícil, si no impossible, de cancel·lar quan arribe la nova primavera.
El segon, Flors, el formen tretze poemes de més llarga extensió, més diàfans però no per això menys intensos, on barreja d’una manera desimbolta el vers lliure amb els poemes en prosa. I on ens diu quin és el seu parer sobre la funció del poeta dins del poema, la de destructor del silenci per a encabir-lo com siga en una partitura en la qual, junt amb el so de les paraules, acabarà conformant-se una melodia? O de jardiner més que de músic que farà possible que germine el vers i aparega la flor o les flors de la bellesa?
El tercer apartat, Cossiols, amb deu poemes de vers lliure, en els quals des d’una necessitat de llibertat creativa reivindica els mots com a eines de creació però també d’expressió del dolor, de la paüra al buit que al cap i a la fi no és més que la mort. El desig d’escriure per a sentir-se rescatat de la foscor i del silenci.
I tanca el llibre l’apartat que titulat Tota flor sense cossiol, amb només tres poemes, on la creació poètica es vista com un esquarterament dels mots, en les vísceres dels quals el poeta busca respostes a tantes preguntes que la nit embolcalla.
Cap flor necessita un test per que la continga, només una terra ben adobada on germine la seua llavor.
Un llibre que, a més d’oferir-nos una veu i una mirada personal, sorprenentment madura i amb moments que m’han paregut brillants, és al mateix temps una magnífica presentació per a un autor que de segur no serà flor d’un dia.
