‘La vida precària’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
L’editorial de Gandia Lletra Impresa i la Institució Alfons el Magnànim Centre d’Estudis i Investigació han coeditat el darrer trimestre del 2020 el llibre La vida precària. Cròniques d’un temps d’incertesa, d’Antoni Gómez. Un volum amb una nota preliminar de Julio Monreal i un pròleg a quatre mans signat per José María Bernardo i Nel·lo Pellisser.
Antoni Gómez, saguntí soca i arrel, criat davant de l’amfiteatre romà, compta amb una interessant trajectòria com a periodista, escriptor i agitador literari, amb una destacada obra poètica que li ha valgut el Premi Senyoriu Ausiàs March o el Marià Manent; amb una trajectòria periodística que l’ha portat a formar part de la redacció de diversos mitjans de comunicació com ara el diari Levante-EMV o de diversos programes de la desapareguda televisió autonòmica valenciana Canal 9. També ha dirigit la revista de literatura Abalorio i la col·lecció de poesia Ardeas de la Fundació Caixa de Sagunt.
Durant dècades, Antoni Gómez ha anat practicant el noble art de l’article, tant de crítica literària com de reflexió politicosocial. Una forma de periodisme subjectiu emparentat en primer grau amb la literatura, on el punt de partida sempre és un fet que naix de l’actualitat, l’ascens de l’extrema dreta al món, el terrorisme gihadista, el canvi climàtic, la corrupció a les institucions públiques valencianes, el tancament de Canal 9, etc., temes que per desgràcia reapareixen cíclicament en les portades dels nostres diaris.
La vida precària. Cròniques d’un temps d’incertesa recull setanta articles que han anat apareixent en les pàgines del diari Levante durant els darrers vint anys. Ens els presenta organitzats en sis apartats de desigual extensió. Encara que cada article és datat al final, no apareixen per ordre cronològic, una qüestió que el lector oblida en obrir el llibre i posar-se a llegir.
Hi trobem un escriptor amb una mirada lúcida, amb una gran capacitat d’anàlisi social i amb una important col·lecció de referents d’obres i autors sobre els quals recolza, crea o impulsa les seues opinions i la seua argumentació.
Un autor perspicaç que va teixint l’article amb fils rojos i verds, una persona conscient del món en què viu, al qual a les incerteses existents se li sumen les mentides creades en laboratoris d’idees promogudes pel poder i distribuïdes sibil·linament a través de les xarxes socials, un món que ja no és de veritats líquides, sinó gasoses.
Antoni Gómez és un home compromés amb la vida que, a pesar de tot, creu en la bondat de l’ésser humà, però alhora és crític i un tant escèptic, i es mostra sovint preocupat pel camí que estem agafant que ens porta cap al costat més fosc de la història, la qual cosa, cal dir-ho i no de passada, és una via transitada ja massa vegades.
El llibre té una lectura amena que invita constantment a la reflexió i el diàleg amb el seu autor.
