‘La meua cambra més estimada’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

Tinc la sensació que la majoria dels membres de la generació valenciana dels cinquanta han sigut eclipsats per les figures immenses de Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. Una nòmina d’escriptors i escriptores que han restat invisibilitzats per al públic lector, noms com ara Joan Valls, Carmelina Sánchez-Cutillas, Jaume Bru i Vidal, Matilde Lloria, Maria Ibarz, Maria Beneyto.

D’entre tots ells i elles destaca el de Carmelina Sánchez-Cutillas, una dona amb una obra poètica conformada per només quatre llibres i una obra narrativa de tres, on sobreïx per la seua qualitat i pel reconeixement que ha obtingut tant de la crítica com dels lectors Matèria de Bretanya.

Aquest complicat any de nostre senyor covid-19, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha declarat Carmelina Sánchez-Cutillas Escriptora de l’Any.

Vincle editorial s’ha sumat a la iniciativa amb la publicació del llibre La meua cambra més estimada, de l’escriptor valencià Luis del Romero Sánchez-Cutillas, autor de llarga i reconeguda trajectòria i fill de Carmelina.

La meua cambra més estimada és un llibre on Luis del Romero, amb una prosa carregada d’amenitat i empatia, evoca la biblioteca i despatx de treball de la seua mare, els llibres més estimats, els objectes més singulars. Romero ens informa del moment exacte en què naix, amb un regal de l’avi de Carmelina, Francesc Martínez i Martínez, cervantista, historiador i valencianista d’Altea. Un home que inculca a la neta la passió per la literatura del Segle d’Or, l’amor a la llengua i la història del regne medieval de València.

Luis del Romero ens parla dels interessos intel·lectuals d’una dona incombustible, que repartix el seu temps, escàs, entre la criança de quatre fills i les seues investigacions; de la seua formació intel·lectual; de les seues il·lusions com a poeta i el seu posterior desencant. Ens descriu com es van anar gestant els seus llibres i en especial Matèria de Bretanya, però també la magnífica col·lecció de poemes que és Els jeroglífics i la pedra roseta.

Recupera de l’oblit la veu de l’escriptora a través de retalls de la seua correspondència, el seu dietari o les entrevistes que li van fer en vida. Ens oferix, a més, la veu i l’opinió d’altres intel·lectuals sobre diversos aspectes de la seua obra, com ara la del seu company de generació Vicent Andrés Estellés.

Les pàgines de La meua cambra més estimada ens descobrixen o redescobrixen una de les intel·lectuals valencianes més important del segle xx, una dona constant, perseverant, sabrem de la seua personalitat, de les seues dèries i obsessions i, també, del context històric, cultural i social en què li va tocar viure i on va desenvolupar la seua obra. Sabrem de les seues amistats, algunes de les quals heretades de l’avi.

Tanquen el llibre un annex i un àlbum de fotografies en blanc i negre on trobem la imatge d’una dona que va viure en un temps i un país.

Un llibre evocador i suggestiu que ens invita a conèixer i llegir l’obra d’una gran escriptora.