‘Reversions’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

Un important nombre de cantants de música tradicional valenciana, els joteros, com s’autoanomena Miquel Gil, tenen tendència a l’heterodòxia, com és el cas de Carles Dénia i les seues influències rebudes del jazz i del flamenc; Miquel Gil i les seues desconstruccions musicals; Josep Aparicio, Apa, i les seues pinzellades de flamenc i de cançó d’autor; i fins i tot Josep Gimeno el Botifarra, que com anys abans ho van fer els del grup Al Tall flirteja amb la música marroquina i també amb el jazz.

El cantaor de l’Alcúdia (Ribera Alta) Jonatan Penalba, a que siga dit de passada no l’unix cap vincle familiar amb el guitarrista i cantant Borja Penalba, però si amb el cantaor Christian Penalba, forma part d’aquest grup d’heterodoxos de la música tradicional valenciana. Ja en el seu primer disc, De soca-rel (Temps Records, 2018), ens regalava les seues versions de l’estellesiana La rosa de paper, El país de l’olivera d’Obrint Pas, i El tio Canya d’Al Tall. Ara trau el seu segon disc, Reversions, enregistrat als estudis que Pere Ródenas té a Xàtiva. Ródenas, a més d’encarregar-se de la producció, edició i mescles, i junt amb Hèctor Peropadre dels arranjaments musicals, també ha estat el responsable del baix, les guitarres, el llaüt, els teclats i les percussions.

Conformant la banda junt amb Ródenas hi ha Hèctor Peropadre, llaüt, acordió i tabal; Josep Bas, bateria; Xus Belda, percussió; Toni Molina, trompeta i trombó; Ricard Soriano, saxòfon; Juanra Martí, dolçaines; i Pablo Gisbert, dobló i pedal steel guitar.

Jonatan Penalba, que com a cantant ha tingut una formació clàssica en el cant d’estil (alguns crítics n’han arribat a dir «que canta com els vells»), ens oferix en aquest nou disc una interpretació personal d’un pomell de cançons de diversos gèneres i autors. Huit versions per a un disc eclèctic que va de la cançó tradicional a ritmes pop i rock, passant per la nova cançó.

En alguns d’aquests temes ha fet duet amb cantants provinents de gèneres tan allunyats del seu com són el hip hop i el rock, la rapsoda Tesa i el roquer Josep Nadal, la cantautora Mireia Vives, Carmen París i els joteros Miquel Gil o Christian Penalba.

En Reversions hi ha un reconeixement a Ovidi Montllor en l’any del vint-i-cinc aniversari de la seua mort, amb una versió de pop acústic, amb un ritme vibrant de M’aclame a tu i una altra De manars i garrotades fent duet amb Miquel Gil.

El disc l’obri amb una notable interpretació de la Granaïna de Montaverner, un tema que té la qualitat d’exigir silenci i atenció als oients des dels primers compassos. La seguix el romanç Andarique, que interpreta d’una manera magistral amb Carmen París. Després s’enfronta a la desconstrucció folk de Miquel Gil L’amor és Déu en barca, continua amb l’estellesià M’aclame a tu, l’arriscat El dia que tot rebente de La Gossa Sorda, el clàssic de Lluís Llach Que tinguem sort, l’ausiasmarquià de Raimon Veles e vents, El que diuen els arbres de Feliu Ventura, interpretat en companyia de Mireia Vives, De manars i garrotades, i tanca el disc les Albades modernes.

Unes reversions en què Jonatan Penalba s’assaja i s’arrisca, redefinint-se, reinventant-se en altres registres. Un envit que el podria haver dut al desastre, però del qual no sols ha eixit ben parat, sinó reforçat. Un disc amb el qual el cantant de l’Alcúdia reivindica una part del ric patrimoni musical que ens han llegat diverses generacions de creadors.