‘Els fantàstics setanta’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

La Institució Alfons el Magnànim, Centre Valencià d’Estudis i Investigació, en la col·lecció que dirigix Xavier Serra, Moments. Memorialística, ha publicat el llibre Els fantàstics setanta, 1969-1974, de l’escriptor de Beniopa (la Safor) Josep Piera.

Piera és un dels poetes capdavanters de la generació dels setanta al País Valencià. Un poeta que, a més, compta amb una magnífica trajectòria com a prosista i traductor.

Els fantàstics setanta, com l’autor assenyala, és un dietari de memòries. En les seues pàgines trobem el protagonista que acaba de complir els setanta anys. Un home que comença a sentir-se vell i que s’enfronta al darrer tram de la seua vida, un tram marcat per les xacres de l’edat, els comiats dels amics i els buits que aquests en morir van deixant en la seua vida. Un home preocupat pel final, però també pels mals que afecten a la societat.

Josep Piera ens parla d’un temps d’aprenentatge vital, de recerca de la llibertat i la felicitat personal i col·lectiva. Un temps en què es busca a ell mateix i intenta canalitzar la creativitat que porta dins, primer a través del teatre i més endavant a través de la literatura i d’una manera especial de la poesia.

El jove Piera és un escriptor que s’enfronta a un conflicte lingüístic. Per una banda, la seua llengua de formació és el castellà, amb una tradició literària que coneix, i per una altra hi ha la seua llengua materna, el valencià, amb una tradició literària que desconeix. En un moment determinat haurà de triar una o l’altra.

Hi ha l’amistat i els seus valors, i com a través de diversos amics coneix i s’introduïx dins del valencianisme cultural. Com a través de les relacions d’amistat coneix personatges de la talla de Vicente Aleixandre, Jorge Guillén, Francisco Brines, Luis Antonio de Villena, Juan Gil-Albert, Terenci Moix… I com alguns personatges l’aconsellen i l’ajuden en els seus primers passos. Piera assumix el seu paper de poeta, un ofici que és tota una manera d’entendre la vida, un ofici de llibertat que reclama llibertat.

A través de l’amistat amb poetes malaguenys i granadins descobrix la poesia andalusí, i en especial la dels poetes arabigovalencians, els quals anys més tard traduirà. És a Màlaga, en Cuadernos de María Isabel, on publica el seu primer llibre de poesia.

Assistim al part dels seus primers llibres de poesia en castellà, a les col·laboracions en la premsa local i provincial. A l’inici d’encontres i desencontres entre companys de la seua generació. Eduard J. Verger, Marc Granell, Pere Bessó, Jaime Siles, Josep Maria Ribelles…

Trobem un jove que descobrix la sexualitat, l’amor i les relacions de parella, el plaer del viatge.

Però en aquestes pàgines també apareix una ciutat de València grisa, on els joves poetes es reunixen en bars i pubs i parlen de literatura, de teatre, de cinema, creen fanzines i revistes. Una València on les excrescències del franquisme posen bombes a les llibreries.

Els fantàstics setanta és un llibre escrit amb honestedat, amb una prosa àgil, cristal·lina, un llibre d’una amenitat enriquidora.