MANEL ALONSO | @Manelalonsocat. 

L’any 2013 l’editorial Proa, dins de la col·lecció A Tot Vent, publicà el llibre El tramvia groc, on l’escriptor del barri de la Torre de la ciutat de València Joan Francesc Mira ens oferia els records de la seua infantesa; el seu univers familiar presidit per la figura del pare; els anys d’estudi als Escolapis, els descobriments iniciàtics… Enguany, just abans que el govern decretara l’estat d’alarma per la pandèmia del covid-19, Proa, en la mateixa col·lecció, ha publicat Tots els camins, un llibre on J.F. Mira reprén el fil de la memòria just en el moment que mor el seu pare. Aleshores el nostre autor és un adolescent de catorze anys, amb una intensa vida espiritual, una immensa vocació religiosa que s’ha fixat com a objectiu vital arribar a ser santificat.

La mort del pare deixa la família al llindar de la pobresa. J.F. Mira ingressa en un convent a Iecla, on pren els hàbits dels escolapis, d’allí eixirà camí del monestir d’Iratxe i després de passar per La Rioja anirà a la Universitat Gregoriana de Roma.

A Roma, mentre estudia, descobrix una ciutat que a partir d’aquell moment considerarà la seua segona ciutat, descobrix l’amor així com la passió pel grec clàssic i l’antropologia.

Durant la primera joventut, Joan Francesc Mira va perdent la seua vocació religiosa, cosa que acabarà amb la decisió de penjar els hàbits, en el seu cas d’abandonar-los en el provador d’una botiga de roba. Aleshores torna a València, sense els estudis finalitzats. La família, a pesar que passa per uns moments econòmicament complicats, l’ajuda i l’encoratja perquè torne a Roma per acabar els estudis. Aquell serà un any difícil on va arribar a passar gana.

De tornada a València es posa a treballar de professor de grec en una acadèmia. Allí coneix, per una banda, la propietària, que el convenç perquè es prepare i es presente a les oposicions per a catedràtic de grec, i per una altra Alfons Cucó, qui serà amb el temps el seu millor amic i company d’algunes aventures polítiques i culturals, com ara la fundació del Partit Socialista Valencià.

Mira, aleshores, és un militant d’esquerres que pretén saber de la vida de la classe obrera i decidix anar-se’n a treballar durant uns mesos a una fàbrica alemanya.

Torna a València. Aprova a Madrid les oposicions de catedràtic de grec. Durant uns cursos, és destinat a Lorca i després a la ciutat de Castelló.

Tots els camins és un llibre escrit amb una prosa diàfana i àgil, amb interessants moments de reflexió sobre la religió, l’espiritualitat, els fonaments de la cultura, la tensió amorosa, la filosofia, la política. Davant de l’espill que sap que mostra una certa nuesa, Mira es mostra sovint irònic, fent broma fins i tot del seu propi orgull intel·lectual.

Encara que el llibre acaba just en el moment en què el president del govern Arias Navarro anuncia la mort del dictador i J.F. Mira no ha publicat fins aleshores més que textos d’antropologia, ja es troben a través dels seus moviments els espais i les fonts d’on naixeran els seus llibres de ficció: Cucs de seda, al barri perifèric de La Torre, Viatge al final del fred i El bou de foc, a les comarques de l’interior de Castelló, Borja papa a Roma i la trilogia Els treballs perduts, Purgatori i El professor d’història a la ciutat de València. També entre els textos d’antropologia d’aquells anys es troba la prosa incipient del magnífic narrador que pocs anys més tard apareixeria.

El tramvia groc i Tots els camins són dos volums de memòries que cal llegir per a descobrir i redescobrir un escriptor de raça.