JAUME FÀBREGA | @Jaume_Fabrega. Els macarrons, de probable origen italià -i potser també àrab- són coneguts a Catalunya des d’antic- si més no, apareixen en una traducció medieval del Corbaccioi hi han pres carta de naturalesa amb receptes adaptades i molt populars, que poden tenir la particularitat de poder-se guisar a la cassola.
La gent i molts hostalers sol confondre aquests macarrons -que jo he suggerit d’anomenar “a la catalana- amb tres receptes clarament diferenciades. Els Macarrons a la bolonyesa (amb un ragú fet amb bou o vedella), els Macarrons a la Rossini (que haurien de portar tòfona i foie gras) i els Macarrons amb formatge o gratinats(que poden ser una variant dels Macarrons a la catalana).

Ingredients

  • 400 g de de macarrons, del nº 6
  • 300 g de carn a trossos, per rostir (pot incloure porc, vedella i pit o menuts de pollastre, sobretot un fetge )
  • 1 ceba grossa
  • 2 tomàquets
  • llard o oli
  • formatge ratllat
  • espècies o herbes:nou moscada, pebre, canyella, julivert
  • sal
  • aigua
  • 1 got de llet

Elaboració
Feu bullir els macarrons en aigua, sal i un raig d’ oli durant uns 12 minuts (o el temps requerit) aproximadament,fent que quedi una mica grenyals . Els féu escórrer i els guardeu, tirant-hi un raig d’ aigua freda per interrompre la cocció, si veieu que són massa cuits, a fi que quedin separats.
En una cassola al foc hi haureu posat el llard o l’oli (o una barreja dels dos, o només oli) hi feu rostir els trossos de carn, la ceba, el tomàquet, amb una cabeça d’alls i un xic de canyella, sal i pebre.
Quan la ceba , la carn i els menuts siguin rossos i rostits, els traieu i ho piqueu amb el tallant o la mitja lluna, així com la ceba i el tomàquet, traient-ne les llavors. Ho féu sofregir tot de nou a la cassola- començant per la ceba i el tomàquet- mullant-ho, si convé amb un cullerot d’aigua de la que hem fet servir per bullir els macarrons. Deixeu-ho ben unit i confitat, d’un color més marronós que vermell (és a dir, no ha de dominar-hi, de cap manera, el tomàquet). Ho barregeu amb els macarrons ; si queden massa secs hi afegiu un got de llet, per amorosir-los, i si voleu, el formatge ratllat. Hi doneu uns tombs i ho serviu tot seguit. Hi afegiu les espècies que desitgeu i els tasteu de sal.
Opcionalment, s’hi pot posar més formatge ratllat, o prescindir-ne.

Notes
També els podeu col.locar en plata de forn, amb formatge ratllat al damunt i unes trossets de mantega i ho feu gratinar.
A la salsa s’hi pot afegir un raig de vi, o bé llet- però no les dues coses, en general-, que hi és molt bona.
Com podeu veure, aquesta recepta és força diferent dels macarrons dits a la bolonyesa, amb la qual a vegades es confon i, no cal dir, amb els Canelons a la Rossini, com ja hem explicat. Prou confusions!.
A Espanya els mengen amb salsa de tomàquet- per influència italiana, ja que no se n’ havien fet mai, fins fa ben pop., i als Estats Units amb formatge. També es pot fer un deliciós Timballo (pastís), Pasticcio o Pastitsio, a Grècia.


Imatge: Estudi66
La selecció de la imatge és responsabilitat del consell de redacció del diari. L’autor de l’article només és responsable del text.


Jaume Fàbrega

Jaume Fàbrega

Gastrònom | Historiador |Escriptor

Professor de Gastronomia i Enologia de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB, historiador i escriptor. Segons Joan Francesc Mira, és el primer escriptor gastronòmic de la mediterrània. Ha publicat més de 50 llibres de cuina, productes i assajos gastronòmics. Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA). Ha obtingut en 7 ocasions els Gourmand World Coockbook Awards. The first cook writer in Catalonia, Historian and journalist. Published over 50 books.