COMENÇA EL SEGLE XXI

ALBERT RIERA | @albertriera.

Cap altre fet, des del canvi de mil·leni, ara fa dos dècades, no ha marcat la història mundial com la pandèmia del coovid19. Gairebé tot el món en quedarà afectat, l’economia global entrarà en crisi i si una cosa és certa, ara per ara, és que vivim en la més absoluta de les incerteses, com no feia decàdes.

Els historiadors sempre hem buscat un fet puntual, un esdeveniment que assenyali el principi i la fi d’una època, d’una edat en el progrés de la humanitat. Ho han estat la invenció de l’escriptura, la domesticació de plantes i animals, la caiguda de l’Imperi romà, el descobriment d’Amèrica, la Revolució francesa…

Ara ho és un virus que paral·litza el planeta, pot colapsar el capitalisme i fer que la humanitat sencera, sense distinció de races, sexe i condició social i econòmica, es replantegi la vida i la mort sense matisos.  I ho fa a costa de mil·lers de morts, que esperem que no es converteixin en mil·lions quan arribi als països més febles, aquells que abans anomenàvem del tercer món, on ni la sanitat ni la cohesió social poden donar-hi resposta.

Comença una època d’incertesa, que serà llarga i imprevisible.  Comença el segle XXI de veritat. Allò que no va aconseguir ningú fins ara, parar el progrés de la civilització, que pensàvem que era infinit,  ho està aconseguint un virus d’alt voltatge nociu, alta mortalitat i facilitat de contagi. Un virus nou, ens diuen els epidemiòlegs; un virus que anem coneguent a mesura que s’escampa arreu i arrassa sense pietat.

Els virus sempre han format part de la nostra història; primer, hi vam haver de conviure, sense conèixre’ls; després vam aprendre a dominar-los, estudiant-los i combatent-los; ara sembla que un de nou (no sabem si serà l’únic o l’inici de molts més que vindran) ens vol tornar a enviar al punt inicial.

Ens tanquem a casa per aillar-nos, com a únic mètode eficaç mentre els nostres científics no descobreixin una vacuna o, si més no, en redueixin la capacitat de contagi amb fàrmacs.  Era el que feien els nostres ancestres, des de sempre, des de les plagues bíbliques d’Egipte, passant per la Pesta Negra, o seguint per la famosa Grip espanyola d’ara fa exactament cent anys. Tanca’t a casa i resisteix. I quan tornis a obrir la porta, l’açot de la pesta (un dels quatre genets de l’Apocalipsi) haurà passat com un vent que tot ho arrassa i veuràs la desolació, la misèria i la mort que ha deixat al seu pas.

Ens crèiem infalibles, dominadors prepotents, explotadors, depredadors… i la natura més minúscul.la ens ha tornat a la realitat. Som només una baula de la cadena i si hem arribat allà on som ha estat per la nostra capacitat de dominar, no de conviure harmònicament amb la resta d’espècies.

Comença de debò el segle XXI i veurem a on ens porta. Veurem si som capaços d’aprendre dels nostres errors o si continuarem igual com fins ara, depredant i consumint sense aturador. Deixeu-me que dubti de la nostra capacitat d’esmena. Senzillament, la història m’ha ensenyat que no hem fet massa cas dels nostres errors.

Deixeu-me ser, avui, pessimista… Només avui, per un instant. Després, tossudament alçat, em llevaré i continuaré confiant en la raó i el cor humans, perquè el coovid19 pot ser la gran oportunitat, o el mirall de Dorian Grey en el qual tots nosaltres ens hi veurem reflectits.

Cuideu-vos molt!

Albert Riera i Pairó és professor d’Història