‘Dissabte, jazz’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Roser i Enric, dues persones madures que un dia vam estimar i vam perdre, són els protagonistes de la nova novel·la de l’escriptor de Gandia Rafa Gomar, Dissabte, jazz (Edicions del Bullent, 2020).
Al llarg de les 138 pàgines que conformen el volum, Rafa Gomar va alternant la veu narrativa amb la dels protagonistes esmentats, més la de Tania, la filla adolescent de la Roser, combinant-les puntualment amb la d’altres personatges secundaris a través dels diàlegs.
Gomar és un autor veterà amb una extensa i sòlida trajectòria reconeguda amb premis de prestigi com ara el Víctor Català i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per Legítima defensa, o l’Andròmina dels Premis d’Octubre amb Andròmines. Coneix i estima per tant l’ofici de narrador.
En Dissabte, jazz l’escriptor de Gandia empra un llenguatge aparentment senzill, ple de girs col·loquials i frases fetes, que conformen una prosa viva, capaç de crear complicitat amb qualsevol lector i que s’ajusta a la perfecció a un relat que és un fresc de la vida quotidiana de qualsevol adult entre els quaranta i els seixanta anys.
La trama gira al voltant d’una cita, l’assistència a un concert de jazz. Mentre els dos protagonistes esperen que arribe l’hora de la trobada, se submergixen en la rutina pròpia d’un dissabte. Són hores en què es troben amb diversos personatges de la seua realitat més pròxima, amb qui conversen i detallen alguns fets transcendents de la seua vida. També hi ha instants per a la soledat, des de la qual evoquen el final dolorós d’un familiar pròxim. Mentre vam amunt i avall, sospesen les pors i les frustracions que arrosseguen. Es llepen les ferides provocades pels colps durs que els ha propinat la vida. Assenyalen misèries i grandeses individuals i col·lectives. Tot plegat amb un fons de jazz. No de qualsevol jazz, sinó d’aquell que va nàixer i es va desenvolupar a Nova Orleans, una ciutat sota el nivell del mar i amenaçada constantment pels huracans; una ciutat capaç de celebrar que, tot i la tragèdia, la vida continua i ho hem d’afrontar passat el dol amb alegria. Un exemple per als mateixos protagonistes cansats d’arrossegar la seua frustració, la seua ansietat.
Rafa Gomar pren prestats els espais on transcorre el seu relat al desaparegut Rafael Chirbes (1949-2015), un homenatge a qui ha estat el millor narrador valencià d’expressió castellana de les darreres dècades.
Amb Dissabte, jazz, Rafa Gomar va obtindre el Premi Soler i Estruch de Narrativa Curta que atorga l’Ajuntament de Castelló de la Ribera.
