‘Besllums d’Escòcia’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Al seus seixanta-nou anys, el poeta de Mislata Pere Bessó es mostra com un dels membres més actius, junt amb Joan Navarro, de la generació valenciana dels setanta.
Bessó, que sempre ha tingut ànima d’agitador poètic, ha estat darrere de diverses tertúlies, revistes, premis i projectes editorials. Últimament, a més, s’ha convertit en un pont sòlid entre la poesia catalana, la hispanoamericana (cal destacar la traducció de la poesia del salvadoreny André Cruchaga) i la romanesa i moldava. Els seus viatges són sempre un encontre amb un país, però també amb una tradició poètica.
La seua activitat creativa i editorial ha pres tal intensitat que fa difícil, que no impossible, seguir el seu ritme, i com a mostra dir que els tres darrers anys ha publicat La mort del clown (2018), No esperes que m’anuncie, aquesta en edició bilingüe i editada en l’editorial bonaerense También, i Els costums bàrbars (2019), sense comptar-hi les diverses traduccions que ha fet.
L’any 2020 l’inaugura amb la publicació, en l’editorial Neopàtria d’Alzira, de Besllums d’Escòcia 2017. Un llibre de poesia que no és només un viatge, sinó una trobada amb una de les nacions més antigues d’Europa, amb el seu paisatge rural i urbà, amb la seua cultura tradicional d’arrels celtes, com també un encontre amb els seus poetes.
Pere Bessó, amb un bagatge important de saviesa poètica, una llarga experiència en el batallar en el camp de l’amor i el desamor, del dolor, del goig de viure, de la paraula i la defensa de la justícia social i de la llibertat; un home partidari del debat i del combat, inicia en Besllums d’Escòcia 2017 un ric diàleg amb autors escocesos de diferents èpoques i escoles.
Un diàleg en el qual el mateix fet poètic és el protagonista, junt amb les eternes qüestions que mouen els poetes a escriure com ara la defensa de la identitat col·lectiva.
El llibre ens oferix una única col·lecció de setanta-sis poemes, cinquanta-huit dels quals són poemes en prosa.
Entre diverses qüestions, destacaria d’aquest que considere un dels millors llibres de Pere Bessó els moments en que el poeta es mostra més irònic.
El llibre l’encapçala una cita d’un poema de Hugh MacDiarmid (la traducció és meua, així que els demane que no siguen molt durs): «La rosa de tot el món no és per a mi. / Vull per la meua part / només la petita rosa blanca d’Escòcia / té una olor aguda i dolça, que romp el cor»: I el tanca Un poema per a l’endemà de matí, de Christine de Luca, del qual només m’he atrevit a traduir el final: «que cadascú ha de treballar i exercir el seu paper per aconseguir el millor a Escòcia, una audiència oberta».
La majoria dels poemes de Bessó apareixen encapçalats per uns versos d’un poeta diferent a qui li contesta, a qui contradiu o el subratlla.
La poesia de Bessó no és una poesia de lectura diàfana, és rica en imatges, té un llenguatge cuidat.
El llibre, a més de ser una nova invitació per a entrar en el món poètic de Bessó, una de les veus més prolífiques i interessants dels darrers quaranta anys, és també una oportunitat per a descobrir la tradició poètica d’una gran nació europea. Una nació sense estat que reclama el seu dret a dirigir el seu destí. Una nació sovint eclipsada per la seua veïna Anglaterra.
