‘També el vertigen’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Ha caigut en les meues mans de lector voraç la segona edició del llibre de poesia També el vertigen, (Viena edicions) del poeta de la Vall d’Uixó (Plana Baixa) Vicent Almela i Artíguez. Per tant, hui no escriuré sobre una novetat. La paraula novetat fa un temps que en el comerç dels llibres (distribuïdors, llibreters, editors) s’empra quasi com a sinònim de llibre, i apareix (o no) en les lleixes dels establiments especialitzats durant unes poques setmanes i tot seguit desapareix. Em considere un lector atent, però de tant en tant hi ha títols d’autors del país de l’existència dels quals no he arribat a assabentar-me.
He de confessar-los que de Vicent Almela i Artíguez només havia llegit uns quants poemes apareguts l’any 2012 en l’antologia Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual (Editorial Tria). Per això, També el vertigen és el primer llibre que llig d’aquest poeta.
Es tracta d’una col·lecció de trenta-dos poemes, en vers lliure i organitzats en quatre blocs sense títol. Una col·lecció amb la qual va obtindre l’any 2016 el Premi Betúlia de Poesia Memorial Carme Guasch de la ciutat de Badalona.
Un llibre de realisme intimista i amb un marcat to confessional, on Almela i Artíguez ens parla de la vida, del pas del temps i els canvis que arrossega. De la memòria d’allò viscut però també del paisatge sobre el qual transcorregueren alguns moments de la seua vida.
La mort, i els buits i el dolor que deixa al seu pas. El sentit de la vida. La ciutat on arriba el poeta després de deixar enrere el seu poble. Els daltabaixos emocionals. L’amor que ompli de joia l’existència.
El poeta, des del primer moment, aconseguix connectar amb el lector i crear complicitats.
També el vertigen és un llibre de versos diàfans, àgil, ple d’imatges senzilles que li donen un toc visual. Un llibre de lectura amena i amb una ànima que batega en cada estrofa.
Un llibre que paga la pena descobrir encara que no siga una novetat.
