‘Odissea, el viatge de Ningú’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Acabada la guerra de Troia, els diversos exèrcits grecs tornen als seus respectius països, entre els quals Ulisses, el rei d’Ítaca, i els seus homes. El rumb cap a l’illa s’altera i Ulisses i la seua tripulació deriven per la Mediterrània on viuen aventures fantàstiques. Així ens ho conta Homer en el que és el segon dels gran poemes èpics grecs.
Dir Ulisses és sinònim de valentia, de perseverança, de fidelitat. La seua odissea és sinònim de vida. Al llarg dels segles, les vivències d’aquest heroi grec han fascinat gent de diferents èpoques i condicions, però en especial altres creadors que s’han sentit cridats a dir-hi també la seua, com ara James Joyce, Konstandinos Kavafis, Lluís Llach…
El cantautor i músic de Paiporta (Horta Sud) Elies Monxolí Cerveró (afegisc a la paraula cantautor la de músic perquè a més d’haver enregistrat quatre discos amb les seues cançons és catedràtic de trompa al Reial Conservatori de Madrid i trompa solista de PluralEnsemble) ha sentit de sempre una gran fascinació per l’Odissea i des de fa uns anys treballa en un projecte sobre aquesta obra, una recreació lliure de les aventures d’Ulisses en forma de conte musical, literari i plàstic, que ha quallat i ha publicat Edicions 96 amb el títol Odissea, el viatge de ningú.
Elies Monxolí ha sabut envoltar-se de magnífics col·laboradors, en primer lloc Ángel García Galiano, professor de la Universitat Complutense de Madrid, amb qui des del material original ha recreat els episodis més fonamentals de l’obra d’Homer. En segon lloc, de Nacho Mañó (membre del grup Presuntos Implicados), que s’ha encarregat de la producció del disc, dels arranjaments mà a mà amb Monxolí, així com de les guitarres elèctriques i acústiques, el baix, la programació i el teclat. En tercer lloc, de la periodista radiofònica Amàlia Garrigós, que posa la seua veu en la narració. També ha comptat amb l’artista plàstic Pere Salinas, que s’ha encarregat d’il·lustrar el llibre amb els seus collages plens de la llum i els colors del Mediterrani. I finalment d’un grup de magnífics músics i cantants.
A l’hora de compondre les lletres de les deu cançons que conformen el cedé que acompanya el llibre, trobem clares influències del mateix Homer, però també d’Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés, Martí i Pol… En la interpretació de les cançons ressonen en Monxolí ecos de Lluís Llach i de Raimon.
En aquest nou treball, Elies Monxolí ha aparegut amb l’immens bagatge del músic de formació clàssica que és, un bagatge amb el qual ha acabat convertint aquest conte musical en una simfonia literària, com molt bé suggerix en el pròleg Laura Borràs.
Odissea, el viatge de ningú és un treball agradable, entretingut i ric en textures sonores, amb algunes picades d’ull que l’oient haurà de trobar i on els instruments, la trompa, l’oboé, el saxo baríton, el clarinet, el violí, l’acordió i l’arpa sovint ens anuncien la presència dels protagonistes. Un llibre disc que és tot un luxe per a no prescindir-ne.
