Segon aniversari
Ahir vam celebrar el segon aniversari de l’1-O. El referèndum que unes quantes generacions no oblidarem en molt de temps. I quedaran per sempre més els vídeos i fotografies que també han fet la volta al món.
El 2017 uns dos milions de persones van sortir al carrer per a defensar les urnes, amb el seu cos. Així ho havia ordenat el govern català, a la vista que l’espanyol no permetia celebrar-lo. Per aquest ànim de prohibició va mobilitzar més de 6000 efectius, que tenien l’ordre d’aturar la celebració com fos. Va incloure la força bruta, dispensada sobre la població. Al voltant de mil ferits va comportar l’acció de la Guardia Civil i la Policia Nacional.
Després això va tenir conseqüències gravíssimes. Va venir la destitució del govern català, l’exili pel president i alguns conseller i la presó pels que no van optar per tocar el dos.
D’aleshores ençà, el país ha quedat en un estat de punt mort a l’espera de que surti la sentència que el TS dictarà sobre els presos polítics catalans. Així, l’any passat ja no hi va haver massa celebració institucional al respecte. Enguany, tres quarts del mateix.
A mesura que ens acostem al dia en que sortirà la sentència, el que si es fa palpable són les ganes que té el poble per reprendre el fil allí on havia quedat tot plegat. L’ànim per fer efectiva la separació política del Regne d’Espanya segueix intacte. Només han quedat a l’espera de, tal i com sembla ser que és la consigna que surt de Palau.
L’Estat espanyol tot indica que es rearma per mirar de controlar la situació. Està construint un relat fantasiós on vol implicar en empreses terroristes tot aquell qui gosi no acatar i això afecta molt principalment als presidents Puigdemont i Torra.
Esperem, doncs, que la discreció institucional vista fins el moment tingui com a objectiu no malmetre la situació judicial dels presos catalans. Esperem, igualment, que en saber-se de quin mal han de morir, tornem a reprendre amb el mateix tremp, la iniciativa. I aquest cop no deixar-la fins no fer-la realment efectiva.
