‘Dies com aquells’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat
El cantautor del Comtat Anselmo Martí Jover ha editat un nou treball discogràfic sota el títol Dies com aquells, un disc enregistrat, editat, mesclat i masteritzat el passat mes de maig als estudis d’Audioart. Es tracta d’una col·lecció de dotze cançons, cinc de les quals amb lletra i música seues i les set restants amb música seua per a cinc poemes de Vicent Andrés Estellés (1924-1993) i dos del poeta de Cocentaina Vicent Valls Gonzàlez (1957-2014), aquest darrer del llibre pòstum Temps de salobre.
A hores d’ara hi ha pocs cantautors valencians que no s’hagen acostat a l’obra d’Estellés per a oferir-nos la seua visió personal sobre alguns dels seus poemes. Entre els cinc que ha elegit Anselmo Martí, n’hi ha tres que són possiblement els poemes que més versions musicals tenen: L’home parat, Rosa de paper i Tinc una mort petita.
Anselmo Martí ens oferix un treball senzill, cru, sense cap mena de concessió, en el que la veu i la guitarra són els pilars sobre els quals se sustenta l’edifici sonor; puntualment, hi apareixen l’harmònica, el xilofon de joguet, el xiulit i la veu femenina d’Almudena Botí. Amb aquests pocs elements dota les seues cançons d’una atmosfera que es mou entre la memòria i l’enyor. Una atmosfera del quotidià, de les coses menudes, que són les que realment donen color i sentit a les nostres vides.
És un disc que es mou entre el folk, la música tradicional i el pop-rock acústic. No oblidem que Anselmo Martí fou la veu i la guitarra del grup Situació extrema, la banda de rock pionera en emprar la dolçaina en les seues composicions.
Dies com aquells és un disc atrevit en un temps en què els músics i intèrprets tenen tants recursos com la tecnologia posa al seua abast. Crec que la seua aposta per una banda és un repte per a reivindicar-se sense crosses i artificiositats com a cantant i músic i també per a singularitzar-se dins del panorama musical. Des del meu punt de vista, l’aposta li ha eixit bé.
Dies com aquells és un disc per a escoltar i gaudir en silenci. Per a relaxar-se i deixar-se dur per cada vers, mentre el cantant construïx imatges en el nostre cervell que ens porten cap als viaranys de la memòria.
Un plat musical senzill, ple de textures sonores carregades de tendresa que ens portaran a evocar les veritats de la vida, la qual, no ho oblidem, és allò que ens passa mentre ens encaparrem a fer altres plans (John Lennon dixit).