‘La platja de Camus’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat. La platja de Camus (Edicions del Bullent), de l’escriptora de Pego (Marina Alta) Elvira Cambrils, és una novel·la d’una extensió notable en la qual els diversos personatges protagonistes prenen la paraula per a narrar-nos el present i el passat d’uns fets que acabaran convergint en una nit de sant Joan durant un concert de rock.

Al llarg de tota la novel·la trobarem l’ombra de l’escriptor i filòsof nascut a Mondovi –Algèria– Albert Camus. Elvira Cambrils no sols l’empra com un personatge i com a referent vital per a Daniel, un dels quatre protagonistes junt a la seua dona Reme, el seu fill Toni-Lluís i la guionista de cinema Sílvia, sinó que els seus escrits li han inspirat alguns dels passatge del llibres i l’han ajudada a entendre una realitat social complexa com fou la de l’Algèria colonial.

El llibre se situa en diferents etapes temporals, en una ens parla de Daniel i la seua família i, a través d’ells, del dolor de l’exili que patiren un gran nombre de valencians després de la guerra civil, de l’emigració a Europa o al nord d’Àfrica, de les injustícies provocades des del poder colonial i de les desigualtats socials entre individus d’ascendència europea, àrabs i berbers.

També ens parla des del present i des del passat de l’amor, de l’engany i del desengany, de la recerca individual de la felicitat, de la necessitat de saber la veritat d’uns fets allunyats en el temps i en l’espai que afecten en l’actualitat les vides dels fills i els nets d’aquells que els varen viure.

Trobem diversos escenaris, Algèria, la seua capital i la regió que l’envolta, així com algunes de les seues platges on Daniel va trobar un gran amor, Thérèse. També la ciutat de València, els seus carrers, les seues places, els seus jardins; algunes ciutats del sud de França, Narbona, Perpinyà i, en menor mesura, alguns dels pobles de la Marina d’on són originàries les famílies dels personatges.

Hi ha també la indignació i la denúncia de la corrupció vinculada al sector de la construcció que es va apoderar dels ressorts del poder polític i financer de la societat valenciana.

Hi ha l’ànsia de llibertat, d’amor així com la necessitat de viure la vida amb grans dosis de joia i felicitat.

La platja de Camus és una novel·la on la seua autora recupera la història d’un bon nombre de valencians que van decidir començar de nou, en un moment o altre del segle xx, en una altra riba de la mar Mediterrània i que després d’haver-se construït un futur acabaren com a moneda de canvi en una guerra d’alliberament nacional que els expulsà d’una manera tràgica del que consideraven ja el seu país.

Elvira Cambrils ha fet una aposta arriscada i n’ha tret bons guanys. I ho ha aconseguit gràcies a la seua capacitat de treball, al seu domini de l’ofici de narradora que fa que mantinga el control constant sobre la tensió narrativa, la fluïdesa de la seua prosa i l’amenitat de cada escena. A més, sap construir personatges sòlids i versemblants amb un passat ocult que els dota d’un carisma especial.

Una novel·la a tindre en compte a l’hora de triar les nostres pròximes lectures.