Sol de mitjanit

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat. Rafael Estrada encapçala el que és el seu sisé llibre de poesia amb un oxímoron, Sol de mitjanit (Edicions del Sud, Piles, 2019). És clar que l’estrella de què ens parla, vull dir aquell (o aquells) que en l’hora fosca, quan la por i la inseguretat ens fa sentir dèbils i fràgils, li dona calor i li il·lumina el pedregós camí diari no és al firmament, sinó al seu costat.

De colp i volta, «una trucada freda, llunyana i plena de vaguetats» convertix el nostre autor i protagonista, després de tres dècades dedicades a l’ensenyament en el mateix centre escolar concertat i a uns pocs anys de la jubilació, en un número més en les llistes de l’atur, «un regust amarg em travessa la pell del record, m’aclapara i em trenca el cor». Ens ho conta d’una manera directa, amarga, en l’única prosa que trobem en el llibre. A l’autor no li resta altra opció que assumir-ho i passar pàgina, però per a poder-ho fer necessita l’ajuda de l’amor i de l’amistat. Entre els seus millors amics hi ha la música i els llibres, «que em commouen i em reconforten». Dos amics i dues passions que en Rafael Estrada convergixen, ja que a més de poeta és cantautor.

Sol de mitjanit, que ha estat prologat per l’escriptor Josep Manel Vidal, és un llibre que està ple, fins i tot m’atreviria a dir que sobrecarregat, de cites, de cançons i poètiques. La qual cosa ens parla de les seues influències musicals i literàries.

Al llarg dels quaranta poemes que conformen el volum trobem alguna lletra de cançó com ara Lo spettacolo d’arte varia i algun homenatge com ara el que li fa a un dels poetes que més l’ha influenciat i que situa Estrada en l’òrbita del realisme intimista, Miquel Martí i Pol, Per l’àmbit de tots els àmbits.

Entre línies trobem un individu que en soledat ix cada dia a pensar, a convocar la memòria per tal de trobar o retrobar el seu camí. Un home que ha viscut i que veu com el rostre se li ha omplit d’arrugues que li solquen la pell i com el padró de les absències augmenta. Se sap efímer, però no per això perd la fe, la seguretat i la llum amb la qual projectar en la foscor del camí els seus somnis i il·lusions.

Sol de mitjanit és un cant a l’esperança, a l’amor i a l’amistat, però també d’agraïment a tots els qui són al nostre costat quan realment fan falta. Un quadern de bitàcola on enumera els esculls dels enganys i els desenganys, dels dubtes i de les certeses que s’ha anat trobant en els darrers temps de la seua navegació.

Un llibre per a evocar i traure forces per a continuar el combat diari a pesar dels colps rebuts.