‘A frec de pell’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat. L’editorial Neopàtria publica, en la seua col·lecció Mare Nostrum, el tercer llibre de poesia de la doctora en dret Pura Peris, A frec de pell.

Pura Peris és una poeta amb una veu sensual, suggerent, vital i diàfana.

A frec de pell és una col·lecció de huitanta haikus dividida en quatre apartats de vint poemes: primavera, estiu, tardor i hivern. En cadascun apareix un element clàssic tots els quals representen les quatre formes de la matèria: aigua, foc, aire i terra, utilitzats per a explicar els diferents comportaments de la natura.

En el seu primer llibre, Tast de vida (Editorial Germania, 2014), Pura Peris ja ens oferia una petita mostra de haikus. El haiku necessita d’una gran capacitat de condensació expressiva, d’alguna manera conté el poeta narratiu que tan abunda entre els practicants de la poesia del realisme intimista, on podem situar la nostra autora. El poeta, en el haiku, més que dir ha de suggerir o ha d’evocar. En A frec de pell Pura Peris es disciplina i poda al màxim l’arbre del poema per acabar oferint-nos un bonsai d’una bellesa exquisida. La seua continua sent una poesia en què l’amor va de la mà de la sensualitat i l’erotisme: «Pell vellutada / anhelat frec lleuger / corren formigues», on la creació poètica és una altra manera de donar-se als altres: «Amb un sol bes / obrires el meu llibre / i atent el lliges». Una poètica plena de suggeriments, de llum, de petits detalls que conformen un univers on l’amor ho és tot.

Els haikus que fem els occidentals no són més que una adaptació dels haikus japonesos, no sé si massa fidel. En la tradició nipona van acompanyats sempre d’il·lustracions. En A frec de pell Pura Peris ho ha tingut en compte i ha treballat amb les artistes plàstiques Carmen Cebrián i Pepa Arroniz, que han creat unes il·lustracions que aporten al conjunt dues noves mirades femenines d’una elegància notable.

El llibre compta a més amb un pròleg del magnífic poeta Antoni Ferrer, el qual d’una manera intel·ligent i aclaridora ens parla de la poesia de Pura Peris i de l’evolució que aquesta ha tingut a través del temps: «I que li permetrà portar a terme eixa exploració no només cartografiant els detalls de la superfície –l’epidermis–, sinó radiografiant pam a pam la derma, el substrat viu i més sensible que nodreix la pell a través de la qual vivim el món exterior i ens respira la personalitat».