Temps de rock
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat. Miquel Torres, a qui fins ara coneixíem en la seua vessant d’autor de relats breus (ha publicat tres llibres de contes: Història de l’illa sense costes, 2008, Els diumenges, 2013, i Low cost, 2016), s’estrena com a novel·lista amb Temps de rock’n’roll (Llibres de la Drassana, 2019), un volum amb banda sonora pròpia que Torres posa a disposició dels lectors en forma de llista en Spotify.
La novel·la és el recorregut vital d’un individu des del temps de la seua infantesa fins a l’etapa en què deixa enrere la joventut i es convertix en un adult madur amb la motxilla plena d’anys i d’experiències. Amb una prosa directa, sense subterfugis ni concessions, ens va detallant el seu pas vital per les diverses edats de la vida, el temps de l’escola, el de l’institut, el de la universitat i els erasmus, la seua incorporació al món laboral… I també les diverses relacions que manté, des que era un xiquet, amb xiquetes, xiques i dones. Unes relacions que veiem evolucionar, amb més o menys intensitat lúbrica, fins que desapareixen del primer pla de la seua vida.
Hi ha també un llarg inventari de tractes amb l’alcohol i les drogues. I els amics, els coneguts i fins i tot els a penes saludats amb els quals compartix les intenses hores de la nit, les barres dels bars i les ratlles de coca.
Hi trobem magníficament reflectida l’atmosfera dels concerts de petit format en locals o alqueries ocupades amb grups desconeguts dalt de l’escenari, i els de més gran format amb bandes importants. Així com els personatges estrafolaris, inadaptats i noctàmbuls amb els quals acaba entropessant. I la música que va marcant el ritme intens d’un relat fragmentat on es fan salts en el temps.
Veiem com, entre solos de guitarra i la contundència del baix i la bateria, Miquel Torres va construint la biografia d’un individu rebel, d’una rebel·lia sense causa, que en un moment determinat juga a ser un revolucionari d’una revolució que deixa pendent.
Una biografia en la qual ens detalla, sense entrar massa a fons, la relació que manté el protagonista amb la família i amb el món que l’envolta. I com en un primer pla situa les diverses dones que passen per la seua vida i se’n van, sempre se’n van.
A pesar que el lector pense que es troba immers en una història d’autodestrucció, no ho és, ja que el protagonista és capaç de surar i continuar navegant sol amb els clàssics del rock a tot drap.
