La llum de Roger Torrent

TXELO PARÍS. Dimarts dia 4 de juny la plataforma basca favorable al dret a decidir Gure Esku va organitzar una conferència al Palau Europa de Gasteiz amb Roger Torrent de protagonista i Juan José Ibarretxe com convidat a fer la presentació prèvia de l’acte, que va basar en una reflexió sobre la memòria, la democràcia i els drets humans.

Llavors, entre els aplaudiments de les 400 persones que ocupaven l’auditori, Roger Torrent va començar la lectura de la seva conferència titulada “Del referéndum imposible al referéndum inevitable”. Cal dir que no es va omplir completament, però la gent que hi va anar estava gairebé abstreta escoltant tot el que el president del Parlament català ens volia dir, com qui mira una mena de llum divina. El senyor Torrent va explicar, doncs, que els catalans havien acceptat un cert pacte de convivència amb Espanya fins al 2010, on començà lo que va definir com “crisi de la legitimitat democràtica irreversible” i que amb els temps esdevindria en fets històrics com ara els de l’1 d’octubre.

Irremeiablement vaig pensar de seguida en gent que conec i que al 2010 estava molt lluny d’haver acceptat cap pacte amb Espanya. És més, ja puc ben apostar que més d’un lector no s’ha vist reflectit en aquest comentari del president del Parlament i ha pensat “jo no vaig acceptar cap pacte mai”, però no deixa de ser important destacar-lo per a poder llegir encertadament la línia de pensament que va seguir Torrent. Als pocs minuts parlava ja, de forma prou explícita, que s’havia de buscar una estratègia per a orientar les condicions a un referèndum pactat, de que calia que a Espanya li sortís “més a compte” fer el referèndum que no fer-lo i de que es necessitaven grans majories i el suport de les forces progressistes de l’Estat per tal de portar tot això a terme. És a dir, va dir bàsicament el que al Lehendakari Urkullu li va costar quasi la lapidació popular de bascos i catalans: que la sortida és un referèndum pactat dins d’una negociació bilateral amb l’Estat espanyol. És per a això que a mi em va semblar més que curiós que el públic, molt del qual era simpatitzant d’EH Bildu, s’aixequés a aplaudir al finalitzar l’acte com si Torrent fos un heroi nacional, com si els hi hagués fet veure la llum.

És important explicar que Gure Esku, si bé compta a les files amb molt militant independentista, és en realitat una plataforma que defèn el dret a decidir per sobre de tot i que, efectivament, el cas català i Roger Torrent són bons representants d’això; però entendran la meva sorpresa quan amb trobo a gairebé tothom aplaudint una verbalització clara i explícita de la claudicació d’un president del Parlament davant la voluntat d’Espanya. I és que cal dir que els meus, els bascos, ni tan sols van parpellejar quan Roger Torrent va esmentar com tres vegades el concepte de “radicalitat democràtica”, de respectar la paraula d’un poble, quan va ser precisament ell qui va obviar-la al demanar-se-li clara i majoritàriament la investidura del president Puigdemont.

I és que cal dir que la forma, la posada en escena, el mateix Torrent i l’afecte que tenim als catalans, semblava haver-nos encegat fins al punt de que compràvem gairebé tot el que president deia al Palau Europa . Dic “gairebé tot” perquè va provocar cert murmuri general en voler avisar del perill que la repressió s’estengui també al País Basc a un auditori on més que probablement hi havia gent a la que la presó no se li feia pas aliena.

Si bé és clar que l’admiració pels catalans ha crescut molt els darreres anys, tristament no veig que aquesta llum de Torrent que va encegar l’auditori encegui res més per aquestes terres. Aquest auditori no semblava representar la realitat social catalana, almenys si mirem les reaccions que a les xarxes van provocar les paraules de Torrent. Ni tampoc Gure Esku sembla representar massa bé la societat basca, ja que tot i que el dret a decidir té un suport molt alt aquí, les reiterades performances i manifestacions d’aquesta plataforma han anat perdent seguidors per motius que haurien d’analitzar seriosament i que probablement incloguin una obvietat tal com que no som catalans. Gure Esku fa una feina titànica i imprescindible que molts bascos agraïm profundament, però sovint ens fan sentir perduts dins de l’estratègia a la catalana que ha adoptat  “la nostra ANC”.

En resum, l’auditori va adorar Torrent, Ibarretxe va adorar Torrent, molts representants d’EH Bildu van adorar Torrent. En pronunciar el “visca Catalunya” de rigor, el públic es va aixecar, aplaudint, donant suport explícit a les paraules del president, mentre la que escriu agafava els atapins, sortia del Palau discretament i obria Twitter per saber si algú més havia vist el que jo havia vist: com el president del Parlament català parlava d’un referèndum pactat, bilateral i acceptat per la Espanya del “a por ellos”. Com el president del Parlament passava de parlar, en definitiva, d’un referèndum impossible a un referèndum improbable.