Aquestes eleccions municipals havien de ser decisives pel sobiranisme. D’una banda, perquè veure un mapa de Catalunya amb majoria independentista als municipis dona molta força i molt suport al que pugui acabar decidint el Parlament català. Ajuntaments i governs han d’anar en el mateix sentit. Altrament, el procés el podem donar per mort i enterrat
D’altra banda, efectivament, en aquest context Barcelona és capital. Fins ara ens hem trobat que Catalunya marxa per una via i la seva capital ho fa en sentit contrari. Això fa que el nostre cas sigui molt difícil d’entendre. Tant a dins, com portes en fora. És un símptoma inequívoc que no anem cap a la independència, per més que el món sobiranista proclami que ho fa. La independència és una fita impossible d’aconseguir, sense la incorporació de Barcelona.
Al Cap i Casal, els resultats han deixat una combinatòria política molt oberta. A destacar el resultat fet per “Primàries Barcelona”. Havia de ser un opció regeneradora, modèlica i transformadora i la cosa ha acabat en res. De moment, però.
Nosaltres gosem avançar que ha pecat del de sempre: de poc nas polític. Costa poc teoritzar sobre com cal fer les coses. Costa bastant més dur-les a terme. Perquè en política primer s’ha de saber escoltar, per poder ajustar el teu missatge a l’audiència a la qual t’adreces. Primàries Barcelona ha pecat molt de manca de tacte: la poca cintura política que van demostrar a l’hora de confeccionar la llista ja va ser tota una declaració de principis. Després van venir episodis més que lamentables per les xarxes, on es faltava el respecte aquell qui opinar diferent. Sortides, aquestes, més que estrambòtiques, en el camp de la regeneració.
Aquesta actitud, segurament, ha estat el punt més feble de l’invent. Voler aconseguir la unitat del sobiranisme requereix molta més dosis de persuasió. Intentar provocar-la posant com esquer l’insult i la desqualificació és una forma bastant desafortunada per començar a rodar. Vet-ho aquí amb els resultats. I Barcelona, al punt de sempre: lliurada a la ideologia, més que al sentit de país.
