El passat dia 22 a Llubí s’hi va celebrar un acte en suport a la candidatura d’en Puigdemont. Però això no és el que volem destacar. Va ser un èxit esclatant, que per aquí va passar sense pena ni glòria. L’independentisme va mostrar múscul en un moment en què ningú no l’esperava. Parlem de Mallorca, on els catalans acostumem a ignorar que el que fem al Principat acaba tenint conseqüències a la resta dels territoris germans.
Seria bo que també succeís a l’inrevés: allò de bo que passa a Mallorca acabi tenint ressó a Catalunya. Esdevingui exemple a seguir. L’èxit clamorós d’aquest acte fou degut a la una feinada que dirigí en Cristòfol Soler i que comptà amb el geni de n’Antònia Font, que surt en aquesta campanya poc per mor d’un accident, però que tot i així, comana i molt.
El que té de rellevant aquest acte és que va convertir-se en referent de transversalitat. Allí s’hi congregà gent de MÉS, gent de El PI i, naturalment, gent sense adscripció política. L’esperit de la convocatòria fou el de sumar, no el de capitalitzar una foto.
A Catalunya, quan més sapiguem comptar amb Mallorca, més avançarem. A Mallorca, quan més siguin capaços d’influir a Catalunya, més forts ens faran i més forts seran. La gran lliçò de Llubí, altre cop, és que la generositat política mou muntanyes de gent. Lliçò que ha de començar a digerir l’independentisme “tradicional” illenc, al qual, tant li costa tenir visibilitat i una capacitat de convocatòria semblant.
Finalment, transcribim el text glosat. Per acabar-ho d’adobar: una autèntica delícia.
BIEL MAJORAL: Sempre en sereu, de madona, si vos tenim en el cor. Aquest és el gran tresor: servar la memòria bona.
MARIBEL SERVERA: Catalunya: ets madona de sa teva llibertat; i una colla de gent bona avui te vol fer costat. Vos jur que m’emociona veure aquest teatre ple, que de persona a persona tot lluitant contra es poder d’aquest Estat opressor que odia sa diferencia i que no coneix s’essència de sa nostra nació. I com que la desconeix ha resultat que l’odia, i cada dia es podreix de s’odi que congria. S’altre dia en es Congrés em vaig sentir trepitjada de veure aquells barroers, aquella gent malcriada, pegant cops damunt ses taules -PP, Vox i Ciutadans- per trepijar ses paraules dels diputats catalans. Si no els deixen xerrar és perquè els tenen por però vos jur que en es meu cor això ja me fa plorar. Tots els qui sou avui aquí és perquè ja heu despertat i voleu parar s’Estat i mos voleu fer sentir. Perquè aquí de dedins, que mos sentim ben llunyans, lo que fan a es catalans, ho fan a es mallorquins. Per això Espanya tremola, per això heu esclatat: Mallorca, ja ets madona de sa teva llibertat.
