Som al tram final del procés. Al Regne d’Espanya han saltat totes les alarmes, després d’haver-lo menyspreat, ignorat, escarnit.
Ara els hi vénen les pors. Contra unes urnes, el que sigui. Aquella Policia o aquella Guàrdia Civil que era inexistent quan se la va necessitar a l’aeroport del Prat, ara ha comparegut de forma quasi màgica per Catalunya. Això sí: per vetllar que ningú no parli del Referèndum. Persegueix, com temps ha, persones, empreses i coses –sí, coses! Han arribat a requisar un bastó i una escombra!-.
De la seva por en volen fer la nostra. Perquè és la seva por el que ara mateix els mou a obviar que vivim en un sistema democràtic. N’és tanta que ens volen retallar les llibertat, com sigui. La Guàrdia Civil notifica ordres del jutge, avisant que no poden difondre publicitat del Referèndum. Més de set-cents alcaldes són víctimes d’un setge judicial de l’Estat. Els actes de campanya són qualificats de delicte. La Guàrdia Civil realitza múltiples escorcolls a diferents impremtes, amb unitats anti-terroristes. L’Estat és a punt d’intervenir el pagament de les nòmines dels funcionaris i els serveis bàsics de la Generalitat. Tot això, mentre la premsa europea ja comença a parlar obertament de repressió.
Som en aquest punt. I tot just hem encetat la campanya. Ahir, el president dels espanyols, en visita als seus correligionaris de Barcelona, van advertir: “Ens obligaran a fer allò que no volem fer”. Això pot tenir moltes lectures, però cap d’agradable.
Hem entrat a un punt de no retorn. Res no tornarà a ser el mateix, acabi com acabi la cosa. Siguem-ne molt conscients i mirem d’estar a l’alçada de les circumstàncies. Cadascú dintre de les seves possibilitats. No oblidem que mai la llibertat d’un poble no s’ha servit en safata.
